Xarxes socials: Què sóc i què publico ser?

No fa gaire temps dinava amb la meva parella i uns amics a la terrassa d’un meravellós restaurant. Venia molt cansat d’una setmana dura de feina i no havia tingut un bon matí. Necessitava desconnectar i menjar una paella d’aquelles ben bones (un dels meus plats preferits). En arribar a taula vaig veure que érem 6 persones per menjar, vaig pensar “fantàstic, ens ho passarem d’allò més bé”, però no va ser així.

Només arribar vam demanar el menjar (teníem gana) i va trigar un temps raonable. Quan per fi va arribar el cambrer, ens va començar a servir. Jo esperava que ens servissin tots els plats fossin, però em moria de gana… Just quan creia que satisfaria la meva gana voraç, vaig sentir: “ESPERA, ESPERA!” Faltava la foto a la paella.

Aquestes primeres fotos no van agradar gaire a qui les feien (4 dels 6 comensals) i en van haver de fer més. Passaven els minuts… Després de la foto tocava pujar-la a les xarxes socials. Era important que els seus agregats sabessin que estàvem en un restaurant excel·lent, al solet, amb un gran menjar al davant. Etiqueta del lloc, etiqueta dels presents, un text que cridi l’atenció i música de fons. Tot això van ser uns 10 minuts. Per fi algú va dir “que aprofiti” i jo vaig devorar el primer gra d’arròs. I sabeu què? Estava freda.

Ensenyem realment el que som a les nostres xarxes socials?

No ho vam veure venir, no ens van explicar com funcionava o quines conseqüències tindria i ara la gran majoria de la societat mostra o ha mostrat part de la seva vida a les famoses xarxes socials. Em sembla lícit i, fins i tot, en molts casos positiu, però només tinc un dubte: Ensenyem realment el que som?

La pertinença al grup i l’admiració dels altres són pilars importants en l’estabilitat dels nostres adolescents. El grup d’amics sembla fonamental pel seu benestar.

Seré sincer, crec que a tots ens agrada aquesta sensació de sentir que els altres t’afalaguen i t’admiren. Un copet a l’esquena que, més enllà de ser cert o no, produeix una sensació agradable.

A les xarxes socials pengem el millor de nosaltres, la nostra versió més top. Això sí, quan ens trobem amb el millor jutge possible: nosaltres mateixos, tenim la possibilitat d’avaluar si de debò som allò que hem ensenyat a les xarxes o si bé, en totalitat o part, hem mostrat el que ens agradaria ser o volem que pensin que som.

Si el que hem penjat no s’assembla a la realitat es genera un descontentament i una impotència enorme. La diferència entre el que soc i el que dic ser a les xarxes es diu frustració, molt amiga de la depressió i l’addicció.

És important trobar la nostra pròpia identitat, sense pensar en les opinions dels altres. Així es forma l’autoestima. Hem de ser conscients que el fonamental són els nostres valors, principis i actuacions.

Sento parlar de la seguretat. De no penjar segons quines fotos perquè no passi res desagradable. Fonamental. Però no menys important és pensar abans de pujar una imatge. Pensar que aquesta fotografia mai tornarà a gaudir de la privacitat, que sempre serà al núvol i que potser passats uns anys no ens farà cap bé o ens penedirem d’haver-la pujat. Penjar una fotografia a una xarxa social o a un grup d’amics implica que qualsevol persona la pot arribar a veure. Si això no t’amoïna, endavant, però si et preocupa: pensa-t’ho bé.

Per això, pengem el que vulguem, només faltaria, però amb seny, reflexió i sense voler demostrar allò que no som. No cal.

Ha ocurrido un error, intentalo de nuevo
Pregunta a nuestros expertos

Tus comentarios serán publicados una vez sean validados por nuestro equipo