Vull emprendre i no sé per on començar

Emprendre és tota una aventura que pot comportar tanta alegria com dubtes i estrès. Hi ha moltes veus internes i externes que ens poden enviar missatges confusos: “vinga, me’n sortiré”, “tinc una idea fantàstica”, “sempre he somiat dedicar-me al que m’agrada i ser el meu propi cap”. També es desperten pensaments negatius: “t’arriscaràs ara que van mal dades?”, “tot l’estrès que patiràs no et deixarà viure”, entre d’altres.

El diccionari ens dona aquesta definició sobre emprendre: “Posar-se a fer, començar una cosa, especialment una activitat que comporta un esforç considerable, que implica dificultats, riscos, etc.”.

És clar que ens porta la seva dosi de dificultats i de “riscos”, i aquells que hem decidit llançar-nos a l’aventura de l’emprenedoria sabem que el camí és únic i específic per a cadascun de nosaltres, que no sempre és fàcil, però que també comporta moltíssimes satisfaccions. La vida mateixa, no?

Quatre passos per enfocar-te a emprendre

Des d’Elles Coach ens agradaria compartir amb tu els quatre passos que ens semblen particularment importants. En aquest apunt no entrarem en els passos administratius, sinó que ens agradaria enfocar-lo en el mindset a l’hora d’emprendre.

Des de la nostra pròpia experiència, els quatre passos són:

1. Posar focus

En tots els llibres referents a l’emprenedoria podrem llegir sobre com és d’important definir clarament la visió, la missió i els valors. Una qüestió bàsica, tot i que no és una tasca tan fàcil com sembla i moltes empreses no hi dediquen el temps que realment requereix.

Nosaltres gaudim molt d’aquesta fase de reflexió i de creativitat prèvia segurament perquè decidim dedicar-hi temps traient-hi ferro. La visió i la missió evolucionen amb l’empresa, amb flexibilitat i agilitat, a mesura que aquesta va agafant embranzida i experiència. No és definitiu.

Una recomanació seria programar “parades” amb certa freqüència per llegir, retocar i reajustar els nostres “statements” de visió i missió. Els valors són la nostra essència, per la qual cosa teòricament hi hauria d’haver menys moviment i canvis. Tot i així, tornar a llegir-los, recordar el motiu pel qual els vam triar i empoderar-nos amb ells pot ser molt útil durant el camí.

Una altra recomanació és utilitzar la visió, la missió i els valors com a vara de mesurar i com una referència a la qual poder tornar per mantenir el focus tant a curt com a llarg termini.

Si tenim un perquè i un per a què cap al qual dirigir-nos, si tenim una raó de ser clara, si tenim un objectiu clar i mesurable a assolir, llavors ens serà molt més fàcil no perdre’ns pel camí. Això ens permetrà també enfocar la nostra energia i els nostres recursos cap al més important i el més urgent, fins i tot en els moments de “dificultat i risc”. 

2. Desenvolupar la nostra intel·ligència emocional

Hi ha tres puntals fonamentals en la intel·ligència emocional que es refereixen a nosaltres mateixos i que seran els nostres grans aliats si aprenem a treballar-los.

Coneixe’ns a nosaltres mateixos

Sens dubte, el punt de partida és l’autoconeixement. Coneixe’ns a nosaltres mateixos és clau a l’hora de definir el nostre propòsit a la vida i establir les nostres fites i objectius. 

Quina és la meva essència? Què m’agrada realment? Què em va bé? Què és el que m’afecta? Quines emocions i pensaments em genera? Quins en són els orígens i les causes? Quins són els meus recursos? Quines són les meves limitacions?

Aquí és important saber distingir entre el que em va bé a mi del conjunt de lligams i lleialtats externes a les quals intento respondre i satisfer.

Treballar la nostra autoregulació

L’emprenedoria és com unes muntanyes russes plenes de pujades i també de baixades, sobretot en els primers anys de vida. Desenvolupar la nostra capacitat de gestionar i regular les nostres emocions ens permetrà continuar avançant cap a les nostres fites i cap al nostre propòsit, “canalitzant” els nostres nivells d’energia.

Els alts i baixos formen part del camí de l’emprenedor i és fonamental per a la nostra salut poder gestionar-ne la intensitat. Si imaginem la intensitat de cada emoció com si fos una roda de volum, ens interessa trobar-nos en la mitjana, ni tan alt ni tan baix, per estar en equilibri. Com es fa? Això implica la capacitat d’analitzar les nostres accions i els esdeveniments que ens impacten i poder ajustar-nos-hi de manera autònoma quan la situació ho requereixi.

La capacitat de compromís

I, finalment, saber avançar des de l’automotivació: és a dir, la nostra capacitat per comprometre’ns cap al nostre objectiu de manera que la iniciativa i la voluntat d’assolir la nostra fita brolli de nosaltres mateixos. L’automotivació ens permet mantenir el compromís amb els objectius que ens hem proposat, fins i tot quan ens enfrontem als imprevistos i altres adversitats en el nostre camí. 

L’automotivació ens permet avançar des de la responsabilitat i la resiliència, fins i tot en les sotragades, buscant sempre respondre les preguntes següents: què és el que sí que depèn de mi?, què és el que jo sí que puc fer des d’ara mateix?

3. Estar en un mindset basat en la confiança

Primer, i abans de res, confiar en nosaltres mateixos com a base, com a punt de partida. Això no ens estalviarà els moments de dubte, d’autoqüestionament i de baixada, però ens donarà força per reenfocar i per tornar a l’acció. I, per descomptat, confiar en el nostre projecte, confiar en l’entorn.

Confiar és obrir-nos a nosaltres mateixos i als altres, confiar és arriscar, confiar és exposar-nos, confiar és moviment i acció.

Confiar no vol dir pas ser ingenu i creure’ns totes les promeses que ens fan. Si comencem des de nosaltres mateixos, poder confiar en el nostre propi criteri i saber que també podem confiar en criteris externs, com els dels qui ens acompanyen —socis, col·laboradors, experts externs, proveïdors, amics…—, llavors és més probable que seguim avançant i que no ens deixem paralitzar per la por.

La cultura de la por ens immobilitza i ens impedeix prendre decisions, innovar, ser creatius i arriscar. Des de la por tenim por d’equivocar-nos, ser jutjats, fracassar i fallar, i ens quedem parats.

Això no obstant, des de la confiança, confiem que el conjunt de criteris propis i externs ens ajudaran a equivocar-nos el menys possible i/o a solucionar-ho el més ràpidament possible (fail fast).

És evident que, des de la confiança, gestionem les nostres expectatives, entenem i acceptem que no ens salvarem al 100% de l’error, ja que assumim que forma part del camí, de l’experiència i de l’aprenentatge.

4. Posa una dosi de gaudi en el teu camí

Finalment, però no menys important: saber gaudir del camí. És molt fàcil entrar en el cercle viciós d’avançar sense alçar els ulls, sense aturar el cos, sense escoltar-nos, perquè de feina sempre n’hi ha, i més al començament del negoci. 

A vegades, el camí serà fàcil de caminar i, moltes altres vegades, no tant. Mantenir el cercle virtuós de saber aturar-nos i celebrar les petites i grans fites que aconseguim només depèn de nosaltres mateixos. Només depèn de nosaltres instaurar moments al llarg de la setmana i/o durant el mes en els quals puguem parar i mirar tot el que hem avançat, tot el que hem après, tot el que hem guanyat i tot el que hem perdut, que ens servirà d’aprenentatge per al futur.

Si sabem aturar-nos i gaudir d’aquests moments (a vegades molt breus i simbòlics), podrem gaudir veient com hem crescut i així alimentar les ganes de voler-ne més.

Ha ocurrido un error, intentalo de nuevo
Pregunta a nuestros expertos

Tus comentarios serán publicados una vez sean validados por nuestro equipo