Tornar a les aules, un privilegi de fer-se gran

Mai no és tard per estudiar. Poder dedicar temps a aprendre coses sobre història de l’art, filosofia, biologia o idiomes pel pur plaer de fer-ho, sense presses ni la pressió de necessitar un títol, és un dels privilegis de fer-se gran. A Espanya cada cop hi ha més universitats que ofereixen cursos per a alumnes de més de 50 anys, i l’èxit és considerable.

La Universitat de la Gent Gran de Cornellà és un d’aquests projectes, impulsat per la seu de la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) ubicada a la ciutat. Margarita González n’és la coordinadora i destaca la motivació vital que hi ha al darrere d’aquesta tornada a les aules: “A partir dels 50, veus la vida no pel que ja ha passat sinó pel que queda, i penses que el temps s’ha d’aprofitar”.

“La filosofia d’aquesta edat és que no ens hem d’angoixar: ja hem patit i hem viscut, i ara hem de gaudir; i és aquí on entra el plaer de formar-se”, destaca González, que veu passar per les classes perfils molt diversos d’estudiants. “Des dels 50 fins més enllà dels 70 anys, gent que treballa i jubilats, persones amb estudis universitaris o gent que no va poder anar a escola quan era jove”, descriu. “Tots volen aprendre, informar-se de coses que fins ara no han pogut conèixer perquè han tingut una vida laboral o familiar intensa”, explica.

Exercitar la ment mitjançant els estudis té beneficis innegables per a la salut. La directora del màster universitari d’Educació i TIC de la UOC, Lourdes Guàrdia, assegura que, “sens dubte, aprendre estimula l’activitat cognitiva”, i dóna encara més raons: estudiar ajuda a “ser autònom en una societat cada cop més tecnificada, a comunicar-se amb agilitat, saber resoldre problemes en el context actual, relacionar-se amb l’entorn i seguir tenint confiança en un mateix”.

Més enllà de l’aprenentatge

Tornar a estudiar no solament ens fa més savis. Tal com subratlla la coordinadora de la Universitat de la Gent Gran de Cornellà, un dels beneficis és que, obrint-se a nous coneixements i posant-se al dia, els estudiants s’entenen molt millor amb les generacions més joves. “Ara, quan els néts fan els deures, els avis poden ajudar-los sense problemes. Això fa que se sentin molt útils, perquè potser no ho van poder fer amb els seus fills”, explica. Ara que les eines d’estudi estan tan lligades a les noves tecnologies, tornar a les aules és també obrir una porta al món digital i perdre la por al 2.0.

Les relacions intergeneracionals milloren i, comenta González, també s’alimenten les relacions entre els alumnes. “Per a molts, a més d’aprendre, la principal raó és venir a classe. Alguns dels alumnes més grans són vidus i se senten sols. Aquí han format una petita família, queden els caps de setmana i fan vida fora de les aules”, destaca.

Això també t’agradarà

Hi ha hagut un error, intenta-de nou

Pregunta als nostres experts

Els teus comentaris seran publicats una vegada siguin validats pel nostre equip