Sis maneres en les quals la psicologia afecta la teva relació amb els diners

El doctor Jeroen Nieboer duu a terme les seves recerques en el camp de l’economia i les finances a la prestigiosa The London School of Economics and Political Science (LSE). La seva investigació se centra principalment en com les persones prenem decisions financeres i per què en aquest procés s’agafa a vegades el camí equivocat.

En una conversa recent amb el blog de VidaCaixa, el doctor Nieboer ha explicat els punts clau d’un estudi publicat fa poc temps a LSE sobre com diversos elements psicològics afecten la nostra relació amb els diners. Segons aquest investigador es poden establir sis punts en els quals la nostra psique determina com ens relacionem amb els diners. Són els següents:

1. Sobrecàrrega cognitiva: Es tracta de la situació en què una persona té moltes coses al cap, ja sigui per la feina –o el fet de no tenir-ne– o per qüestions familiars. Segons la recerca, és en aquests moments quan prenem les pitjors decisions amb relació als diners. “Quan ens trobem en aquesta situació, tendim a buscar la solució més senzilla per a nosaltres, que no necessàriament ha de ser la millor a mitjà/llarg termini”, explica Nieboer al blog de VidaCaixa.

2. Bretxa d’empatia: Es tracta d’aquelles situacions en les quals no pensem fredament la decisió que hem de prendre. “Es crea un conflicte d’interessos entre un mateix i el moment en què s’està a punt de prendre una decisió sobre el propi benestar financer a llarg termini”, especifica Nieboer. “Potser estàs cansat, afamat o el que sigui, i prens decisions que no són bones per a tu i, al final, te’n penedeixes. És a dir, hi ha una bretxa entre el que saps que és bo per a tu i el que vols”, afegeix.

3. Excés de confiança i optimisme: És un punt molt fàcil d’explicar i molt comú. “Tendim a pensar que ens apujaran el salari, que tot anirà sempre cap amunt econòmicament i que no hi ha límit”, explica l’investigador. Per aquesta raó, pensant d’aquesta manera es prenen males decisions pel que fa als diners, que ens poden afectar a llarg termini.

4. Gratificació instantània: Volem una cosa ara i no més tard. “Moltes vegades paguem per a això un preu més elevat del que realment hauria de ser. No pensem en les conseqüències a llarg termini”, comenta Nieboer.

5. Hàbits: Les persones sovint tenim una manera determinada de gastar-nos els diners. Moltes vegades ho fem regularment i sense adonar-nos que s’ha convertit en un costum respecte al qual no plantegem cap alternativa. A vegades, com en el cas de les apostes o altres tipus de qüestions relacionades amb el joc, aquests hàbits poden ser molt difícils de canviar.

6. Influència social: Hi ha una influència social que és bona i una altra que no amb relació als diners. “Hi ha gent que t’ajuda a prendre decisions de manera positiva sobre com gastar els diners i una altra que no”, puntualitza Nieboer. Per exemple, tots coneixem o hem viscut de prop el cas de persones que mostren senyals externs, com un cotxe o peces de roba cares que no es poden permetre, per donar una determinada sensació al seu entorn social.

Ha ocurrido un error, intentalo de nuevo
Pregunta a nuestros expertos

Tus comentarios serán publicados una vez sean validados por nuestro equipo