Les principals retencions en l’IRPF el 2021

Quan un treballador rep cada mes una certa quantitat de diners al seu compte corrent com a conseqüència del seu exercici laboral, abans s’han hagut dur a terme una sèrie de processos des que el salari brut, que és el que ha pactat amb l’empresa, es transforma en el salari net, que és, finalment, el que està a la seva disposició. Cada empleat té un cost laboral per a l’entitat on treballa i és el resultat de sumar al salari brut les cotitzacions a la Seguretat Social.

Mitjançant aquests pagaments a la Seguretat Social, qualsevol empresa cobreix, amb relació als seus treballadors, determinats conceptes, com ara la seva potencial prestació per jubilació (tot i que, també, d’altres com les derivades de la incapacitat i mort o de supervivència), la maternitat o paternitat, els accidents de treball i les malalties professionals, la protecció a la família, les prestacions farmacèutiques, la desocupació o les aportacions al Fons de Garantia Salarial i la formació professional.

Per part de l’empleat, és important saber que a cada persona que treballa i que rep una nòmina, se li aplica una retenció avançada de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). A més, també ha de satisfer una part dels pagaments a la Seguretat Social que, a llarg termini, servirà per determinar en un futur la quantia de la seva pensió quan arribi el moment. Part d’aquesta aportació del treballador es destina, igual que en el cas de l’empresa, a cobrir la potencial cobertura d’algunes contingències, si bé en molta menys mesura que el que han de dur a terme les entitats.

En el moment de calcular les retencions que figuren a la nòmina, es valoren diferents factors, entre els quals cal destacar la durada del contracte i la quantia del salari que percep el treballador, la seva situació familiar o si té alguna mena de discapacitat.

Obligatori per al treballador

L’empresa està obligada sempre a practicar retencions de l’IRPF a les nòmines dels seus treballadors d’acord amb una sèrie de trams legalment establerts que es veuran més endavant (ingressant, per descomptat, els imports que s’apliquin a Hisenda). En tot cas, està permès que no es duguin a terme retencions sobre aquells rendiments del treball que tinguin un import que superi el que està establert en funció de la situació del contribuent i del nombre de fills i altres descendents.

Per exemple, els contribuents solters, vidus, divorciats o separats legalment amb un fill no suportaran retenció si els seus rendiments de treball no superen a l’any els 15.947 euros; si tenen dos o més fills, aquesta xifra s’eleva als 17.100 euros. Pel que fa als contribuents el cònjuge dels quals no obtingui rendes superiors a 1.500 euros anuals, excloses les exemptes, si no tenen fills, no se’ls aplicarà retenció en el cas que els seus rendiments de treball no arribin als 15.456 euros anuals; amb un fill, serà de 16.481 euros; mentre que, a partir dels dos fills, puja als 17.634 euros. En el cas d’altres situacions, el contribuent sense fills no rebrà retenció fins als 14.000 euros anuals, si no té fills; fins als 14.516 euros, si disposa d’un fill; i fins als 15.093 euros, de dos fills en endavant.

És important assenyalar que un empleat mai podrà triar la retenció que se li aplica a la nòmina d’acord amb les seves situacions personals i familiars particulars.

El càlcul de les retencions a la nòmina

Tal com afirma l’Agència Tributària, les retencions són quantitats que es detreuen al contribuent per part del pagador de determinades rendes, per ingressar-les a l’Administració com a avançament de la quota de l’impost que el contribuent ha de pagar. Pel que fa als ingressos a compte, es tracta dels ingressos que duu a terme el pagador d’unes determinades rendes, com a avançament de la quota impositiva que s’abonarà més endavant a l’esmentada administració tributària.

En el cas que el contribuent suporti durant l’any retencions de l’IRPF a la nòmina més petites del que haurà de pagar en la declaració de la Renda, aquesta li sortirà a pagar, mentre que, per contra, si ha avançat retencions més altes del que li corresponia, li sortirà a retornar.

Després de l’última reforma efectuada, els trams de l’IRPF, que és un impost progressiu (és a dir, creix a mesura que augmenten els ingressos), que s’apliquen a Espanya són els següents:

  • Fins a 12.450 euros l’any, s’aplica un tipus de retenció del 19% (9,5% estatal i 9,5% autonòmic).
  • De 12.450 euros a 20.200 euros, el tipus és del 24% (12% estatal i 12% autonòmic).
  • De 20.200 euros a 35.200 euros, suporta un tipus del 30% (15% estatal i 15% autonòmic).
  • De 35.200 euros a 60.000 euros, té un tipus del 37% (18,5% estatal i 18,5% autonòmic).
  • De 60.000 euros a 300.000 euros, disposa d’un tipus del 45% (22,5% estatal i 22,5% autonòmic).
  • A partir de 300.000 euros anuals, el tipus és del 47% (24,5% estatal i 22,5% autonòmic).

L’Agència Tributària disposa, a la seva pàgina web, d’una eina gratuïta i automàtica per calcular les retencions que se li apliquen a cada treballador, simplement completant una sèrie de camps, com les seves dades personals, els seus antecedents i descendents, o la seva situació econòmica.

Ha ocurrido un error, intentalo de nuevo
Pregunta a nuestros expertos

Tus comentarios serán publicados una vez sean validados por nuestro equipo