Renda fixa i renda variable: com es pot confeccionar una cartera d’inversió diversificada

Canalitzar els nostres estalvis en inversió pot ser una magnífica notícia per garantir-nos la màxima tranquil·litat possible a llarg termini, ja que podem aconseguir un complement per a la nostra pensió de jubilació o donar-nos l’opció de fer realitat els nostres objectius vitals i financers. En aquest context, l’ajuda professional i, fins i tot emocional, que ens pot oferir un assessor financer és clau per assolir l’èxit.

De tota manera, no és fàcil establir en una cartera d’inversió quin percentatge cal destinar a la renda fixa i quin a la renda variable. Factors com el nostre perfil de risc, la capacitat que tenim de generar noves aportacions (i, gràcies a això, optar als beneficis de l’interès compost), la conjuntura dels mercats o els mateixos imprevistos que ens poden sorgir al llarg del temps (com, per exemple, pagar la matrícula d’un màster per al nostre fill o haver d’afrontar les despeses d’una operació mèdica) són molt importants per concretar la nostra cartera. En tot cas, el més probable és que aquesta vagi evolucionant i variant al llarg del temps, per la qual cosa és important tenir clars alguns conceptes, tant per millorar la nostra cultura financera com per estar ben preparats de cara al futur.

Avantatges de la renda fixa

Qualsevol inversor particular de caràcter conservador se sent, en principi, identificat amb els productes de renda fixa, perquè tenen un baix risc associat i, habitualment, aporten una rendibilitat coneguda per endavant.

Hi ha diferents tipologies de renda fixa que cal tenir en compte:

  • Segons qui l’emet, hi ha la de naturalesa pública (com les Lletres del Tresor o els Bons de l’Estat, que són emesos per les Administracions per finançar les seves despeses i que es negocien en el Mercat de Deute Públic amb la supervisió del Banc d’Espanya) i la privada (com els pagarés, les obligacions d’empreses privades, les titulitzacions hipotecàries o les cèdules territorials, que són emesos per entitats per augmentar capital o finançar projectes, i que cotitzen en el mercat de renda fixa AIAF amb la supervisió de la CNMV).
  • Segons el seu termini de venciment, n’hi ha de curt termini (és el cas de les Lletres del Tresor o els pagarés de les empreses, que tenen un venciment proper als 18 mesos i que es caracteritzen per ser d’una liquiditat elevada, la qual cosa possibilita que s’intercanviïn amb facilitat en els mercats secundaris) i de mitjà i llarg termini (aquí parlem, per exemple, de Bons i Obligacions d’empreses i Administracions Públiques, el venciment dels quals supera de mitjana els dos anys, però amb una rendibilitat potencial més gran a canvi, això sí, de més risc).
  • Segons el seu rendiment, hi ha la de rendiment explícit (amb un pagament periòdic a l’inversor en forma de cupons o interessos) i la de rendiment implícit (on la rendibilitat ve determinada per la diferència entre el preu pagat per l’inversor i el de la seva amortització).

El principal risc que té la renda fixa és el del possible impagament per part de l’entitat que l’emet, per a la qual cosa existeixen les agències de ràting, que permeten mesurar la probabilitat que això passi (també anomenat ‘default’ en l’argot financer). L’altre gran factor rellevant per a aquest tipus de productes és el temps, ja que com més gran sigui la data del seu venciment, més incertesa hi haurà, i, per tant, més gran serà el risc. Com a norma habitual, un venciment més estès implicarà que s’ofereix una rendibilitat més alta per als seus creditors.

Molts especialistes recomanen tenir sempre una base de les nostres carteres invertida en renda fixa per tal de disposar d’ingressos estables i, en el cas que sigui necessari, tenir una possible liquiditat extra per dur a terme noves inversions en altres actius en el futur.

Claus de la renda variable

És un tipus d’inversió en la qual la recuperació del capital invertit i la seva rendibilitat no estan garantides ni es coneixen prèviament. De fet, la seva evolució en els mercats varia d’acord amb molts factors, com la situació de l’empresa en què s’inverteixi, el comportament de la Borsa o la conjuntura econòmica d’un país, entre d’altres.

Atesa la seva naturalesa de major volatilitat i, per tant, major risc, el més aconsellable per als petits inversors és que disposin del màxim assessorament professional possible abans d’optar per una estratègia basada en la renda variable. Encara més, a Espanya els inversors individuals no poden efectuar la compra d’accions de companyies directament en els mercats de valors, sinó que han de tenir el suport d’un intermediari financer, que s’ocupa d’executar les ordres de compra i de venda que li encomanen els seus clients. En tot cas, totes les transaccions que tenen lloc al nostre país són supervisades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), que vetlla per la màxima transparència i protecció per als inversors.

Treballadora analitzant les diferències entre la renda fixa i variable de les seves inversions

Cada vegada és més freqüent que els estalviadors accedeixin a la renda variable a través dels fons d’inversió, que són instruments financers que agrupen les contribucions de molts partícips, els diners dels quals són gestionats per una entitat professional i acreditada que els inverteix en diferents actius –entre els quals, accions– per obtenir rendiments financers. Hi ha un gran nombre de fons actualment, dividits segons els actius i mercats en què operen i, sobretot, d’acord amb el seu nivell de risc, de manera que els inversors poden decidir quin s’ajusta millor al seu perfil.

Abans d’invertir en renda variable, convé:

  • Planificar una estratègia de llarg termini, ja que l’experiència diu que en períodes prolongats és més factible per als inversors batre el mercat.
  • Apostar per la diversificació, la qual cosa vol dir que convé invertir en mercats diferents i en indústries diverses per evitar que una crisi, per exemple, afecti excessivament la rendibilitat de la nostra cartera.
  • Realitzar aportacions periòdiques en comptes de fer-les de manera esporàdica, per tal d’optar a l’interès compost (la rendibilitat de la nostra rendibilitat).
  • Deixar-se guiar pel consell professional que un bon assessor financer acreditat ens pot oferir.

Diferències principals

Com ja s’ha comentat, hi ha les següents diferències entre renda fixa i renda variable:

  • Pel que fa al risc, en la renda fixa es coneixen els rendiments que s’obtindran i la data en què es cobrarà, tot i que no està exempta d’amenaces (per exemple, en la il·liquiditat d’un bo o en la manca de solvència de l’entitat emissora). En el cas de la renda variable, el risc està associat principalment a la incertesa sobre l’evolució del valor de les accions.
  • Respecte a la seva rendibilitat, en el cas de la renda fixa té un rendiment segur, concebut des del moment de la seva emissió, si bé de naturalesa més baixa que en el cas de la renda variable, que es basa en la volatilitat per oferir més probabilitat de guanys (però, també, poder perdre més capital).
  • Amb relació al temps de la inversió, totes dues es poden negociar o liquidar en qualsevol moment, tot i que solen ser més fàcilment transmissibles les accions ja que, per exemple, els bons requereixen una negociació i un acord previ entre les parts. Amb caràcter general, la renda fixa està associada a inversions de llarg termini.
Hi ha hagut un error, intenta-de nou
Pregunta als nostres experts

Els teus comentaris seran publicats una vegada siguin validats pel nostre equip