Què ens fa atractius als ulls dels altres?

Per Patricia Ramírez

Ni com siguis de jove, sexi, alt o prim té tanta força com t’imagines. Es viu amb l’obsessió que allò que és bonic és bo. Hi ha moltes persones que malgasten un dineral a fer-se retocs, a dissimular la seva edat o a semblar més sexis. Quan la gent diu que l’edat no perdona es refereix al fet que un comença a veure-hi i sentir-hi menys, apareixen malalties que no sabíem que existien i envellim. Fer anys comporta un deteriorament i negar-ho és lluitar contra corrent. És viure eternament frustrat volent aparentar una cosa que un no és, és enganyar-te a tu mateix i els altres. Perquè el deteriorament que patim, intern i extern, és una dada científicament comprovada.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

Hi ha una indústria i un màrqueting al voltant de la bellesa i la joventut que pot confondre el més segur. Però s’entra en aquest cercle viciós només pel fet d’atreure els altres, per semblar atractiu i desitjable a altres persones? No, perquè sabem, sobretot a partir d’una edat madura, que ens atreu més el saber estar, l’humor, una bona conversa o compartir aficions i valors que no pas un físic espaterrant. Molts acaben ficats en aquesta dinàmica per ells mateixos, no per complaure els altres. No suporten el canvi d’imatge que es tradueix en el fet de perdre cabells, tenir més taques i arrugues a la pell, flaccidesa, augment de pes i molts altres signes. Encara més, els horroritza mirar-se al mirall i veure la parpella caiguda. Els motius poden ser diversos, des d’haver-se sentit en la seva joventut molt valorats pel físic, i al qual han atorgat part del seu poder, fins a tenir una autoestima molt afeblida, en la qual s’interpreta que si perden la joventut ho perden tot. Si aquestes persones sincerament volguessin complaure els altres i fessin una enquesta per veure què és desitjable, s’endurien un desengany, perquè després d’invertir tant de temps, diners i emocions s’adonarien que els qui donen valor a això són ells mateixos però no els qui els envolten.

I en part és positiu que les persones facin canvis pel fet de sentir-se bé amb si mateixes, però tot té un límit. El límit de la salut i del cost emocional, a més del dineral que s’inverteix a aparentar els anys que no es tenen. Així doncs, més que l’aprovació i l’elogi dels altres, busquen no trobar-se aquella imatge davant del mirall.

Però què ens sembla atractiu dels altres? Sens dubte, tots ens fixem en l’aspecte físic. Però no en l’absència d’arrugues, sinó en algú que al seu rostre mostri serenitat, somrigui i estigui net i polit. Poca cosa més.

Ens atreu:

  1. El bon humor, el riure, les persones que et fan passar una bona estona. Aquella gent amb enginy que t’omple de vida. Persones que després de passar una estona amb elles et relaxen i t’ajuden a veure el món amb optimisme.
  2. L’educació i el saber estar. Ens agrada envoltar-nos de persones que són prudents, que ens respecten, que ens fan sentir bé i ens tracten amb delicadesa.
  3. Les persones que escolten. És agradable poder comptar amb gent que t’atén, s’interessa per tu, per la teva vida, la teva gent, els teus problemes i també els teus èxits. Persones que es recorden de preguntar-te com et va i parlar amb ells esdevé relaxant.
  4. Aquelles persones amb qui ens sentim còmodes a l’hora de parlar. Són persones que no fan judicis de valor i et donen suport.
  5. La intel·ligència, la cultura, la capacitat de raonar i argumentar, la rapidesa mental. Envoltar-te de gent intel·ligent és sorprenent. Enriqueix qualsevol conversa, se n’aprèn i estimula.
  6. Ens atreu la gent dolça i afectuosa. Un petó, una encaixada, una abraçada o una paraula complaent són gestos que aconsegueixen que et sentis estimat i ple de suport.
  7. La persona que ens somriu. Perquè un somriure obre portes a les relacions. Un somriure convida al bon rotllo, a comunicar i a relaxar-te.

Llegeix també: Com afrontes l’adversitat?

Si només t’enamores del que veus, serà molt complicat que la relació perduri. Físicament, un mai no és el que va ser ahir. Però els valors, la manera de ser, de relacionar-nos, de cultivar la ment, es mantenen per a tota la vida.

Això també t’agradarà

Hi ha hagut un error, intenta-de nou

Pregunta als nostres experts

Els teus comentaris seran publicats una vegada siguin validats pel nostre equip