Quant he de guanyar per a la vida que vull?

“Guanyo prou per a la vida que vull?” Aquesta pregunta encapçala l’informe Preus i salaris 2015, publicat recentment per l’entitat suïssa UBS. Què ens explica aquest informe? Molt senzill: analitza com d’elevat és el cost de la vida en 71 ciutats d’arreu del món, entre les quals es troben Barcelona i Madrid, i les seves dades conviden a la reflexió en múltiples aspectes, com l’estalvi per quan arribi l’edat de jubilació.

Una de les parts que criden més l’atenció de l’informe és la comparació que es realitza entre 122 productes i serveis que es poden adquirir en tot el planeta, una cosa semblant al conegut índex Big Mac de The Economist, però ampliat a més béns.

Dit en altres termes, l’estudi revela les hores que un empleat ha de dedicar de la seva feina per comprar, per exemple, un iPhone 6, un quilo de pa o una hamburguesa del McDonald’s, entre altres béns, en funció del salari local.

Aprofundim en les dades. Primer de tot, quines són les ciutats més cares del món, segons aquest estudi? Les cinc primeres, per ordre, són: Zuric, Ginebra, Nova York, Oslo i Copenhaguen. Barcelona i Madrid se situen en els llocs 39 i 41, respectivament. Quina és la ciutat més barata? L’estudi diu que és Kíev.

D’altra banda, on es troben els salaris més alts del món? Són els treballadors de Zuric, Ginebra i Luxemburg els que guanyen més diners a final de mes. Per contra, a Nairobi, Jakarta i Kíev és on els ingressos són més baixos. Barcelona i Madrid estan situades, en aquest capítol, a la zona mitjana de la taula (30 i 31, respectivament).

I a partir d’aquí és on comencen les comparacions. Perquè un treballador de Zuric pugui adquirir el nou iPhone 6 ha de treballar 20,6 hores; el de Barcelona, 59,1 hores; el de Madrid, 60,5; el de Londres, 41,2; el de París, 42,2, i el de Nova York, 24; mentre que, per contra, el de Kíev cal que treballi 627 hores; el de Jakarta, 468 hores, i el del Caire, 353 hores.

D’altra banda, perquè el treballador de Zuric es pugui comprar una hamburguesa en un McDonald’s necessita treballar 11 minuts; el de Barcelona, 21; el de Madrid, 19; el de Londres, 12; el de París, 15, i el de Nova York, 11; mentre que, per contra, el de Nairobi ha de treballar 173 minuts i el de Manila, 87.

L’estudi, com hem comentat, convida a la reflexió en molts aspectes, un dels quals se centra en l’estalvi per a la jubilació. Si bé l’exercici que descriu l’informe se centra en l’adquisició de béns i serveis, les xifres de l’estudi ens poden ajudar a entendre millor la necessitat i l’esforç d’estalvi que hem de dur a terme per preparar, per exemple, el nostre futur un cop hàgim acabat la nostra etapa laboral.

Suposem, per exemple, que un treballador de Barcelona vol dedicar el que costaria, segons l’informe, un sopar per a dues persones en un restaurant. L’estudi xifra la mitjana de preu per sortir a sopar a la capital catalana en 110 dòlars (uns 100 euros). Aquests diners dedicats a l’estalvi en un pla de pensions suposen 1.200 euros anuals, que són íntegrament desgravables en la declaració de la renda, i als quals cal afegir la rendibilitat del producte en funció del perfil de risc que s’adopti.

Llegeix també: Les deu idees fonamentals per ser un bon estalviador

Hi ha també un altre tipus d’eines a les quals es poden dedicar aquests diners, si es considera oportú. Són el pla individual d’estalvi sistemàtic (PIES) i l‘assegurança d’estalvi individual a llarg termini (AIELT). Tots dos disposen d’interessants avantatges fiscals. El PIES té una limitació anual de 2.000 euros i l’aportació màxima total és de 240.000 euros. En l’AIELT cal mantenir la inversió durant un mínim de 5 anys i no superar els 5.000 euros per persona i any.

Ha ocurrido un error, intentalo de nuevo
Pregunta a nuestros expertos

Tus comentarios serán publicados una vez sean validados por nuestro equipo