La part positiva de “vol donar consell i la casa li cau”

Hi ha un refrany que diu: “Vol donar consell i la casa li cau”. I és que solem tenir més facilitat per aconsellar els altres que per posar en pràctica els nostres propis consells. Aprofitem aquesta virtut.

Ja que ens costa tant complir els objectius el mes de gener, què et sembla si ens convertim en motivadors, en Pigmalions dels altres, perquè almenys ells puguin assolir-los? Així podríem generar una cadena i, amb una mica de sort, t’arribarà a tu el consell d’algun amic Pigmalió, un mentor, un motivador, que segur que no està complint els seus objectius, però que t’ajudarà a aconseguir els teus.

Reconeguem-ho… ens necessitem. Encara que sigui per no veure fracassar al nostre voltant tots els qui s’han emocionat amb els objectius de gener. I si és possible, perquè nosaltres també ens hi puguem comprometre amb l’ajuda dels altres.

“Vol donar consell i la casa li cau” sempre ha estat un refrany negatiu. Jo divideixo els refranys en negatius i en positius. Els negatius són els refranys alliçonadors, als quals els encanta alliçonar-nos, fer-nos veure la realitat a força de clatellades. Entre aquests refranys es troben els mítics “a més de pregar, cal treballar” o “tal faràs, tal trobaràs”. La veritat és que el refranyer té una mica de mala llet. Però també n’hi ha amb un to més positiu. Aquests refranys són dòcils, amables, pràctics. Mira la diferència: “Cap on el cor s’inclina, el peu camina” o “dona i té, i faràs bé”. Preciosos.

Amb el meu esperit positiu, provem d’“amabilitzar” el refrany “vol donar consell i la casa li cau” i veure-hi un costat més positiu. Utilitzem la facilitat que tenim per donar consells per ajudar els altres. Si et vols convertir en el Pigmalió d’algú i sentir com una sola persona millora la seva vida gràcies a tu, pots començar per:

Ironia zero.

“Ja ho veig, ja ho veig. Estàs tan actiu… que ni les escales de l’oficina ets capaç de pujar.” Les persones no ens espavilem a cop d’ironia. No ens acostuma a agradar gaire ser conscients que alguna cosa ens costa i que algú vingui a alliçonar-nos amb la seva part burlesca.

No miris d’obrir-li els ulls, obre-li el teu suport.

“Però no vas dir el dia u que reduiries el pa? Però si menges més pa que abans!” Si fas aquest comentari, fracàs segur. La persona se sentirà frustrada, avergonyida, incapaç i culpable. Sí, culpable! El malestar i la culpabilitat no ens ajuden a canviar hàbits. Al contrari, solen generar un estat d’ànim advers en el qual ens costa implicar-nos amb els objectius. És més fàcil preguntar alguna cosa així com: “Em vas comentar el dia u que volies reduir el pa que menges. Com et puc ajudar? Vols que compri una barra en lloc de les dues que acostumo a portar?”.

Ets el seu motivador, pensa en quines paraules el motiven.

Tots hem vist en algunes pel·lícules, discursos que ens han deixat bocabadats. El moment de La recerca de la felicitat en què Will Smith diu al seu fill: “No deixis mai que ningú et digui que no pots fer alguna cosa. Ni tan sols jo. Si tens un somni, cal que el protegeixis”; quan Rocky parla amb el seu fill i li diu: “Cal suportar sense deixar d’avançar, així és com es guanya. Si saps el que vals, ves i aconsegueix el que mereixes, però hauràs de suportar els cops de la vida”; o el lideratge de Nelson Mandela a Invictus. Tu seràs menys que ells? Au, vinga! Busca les paraules adequades, envia aquest missatge impactant, utilitza l’humor, planta’t davant del teu amic com si fossis un actor de Hollywood. Si al final no el motives, almenys riureu una estona. I tot això que hauràs assajat per a quan hagis de fer un discurs en públic.

Reconeix els seus punts forts.

“M’encanta perquè saps organitzar-te i sempre acabes trobant el forat per fer el que et proposes”, o “amb el teu sentit de l’humor i la teva simpatia et serà molt fàcil fer nous amics al gimnàs. Tens el do de caure bé”. Hi ha vegades en què fallem per les nostres àrees de millora, però si algú ens recorda un punt fort en relació amb el nostre objectiu, és possible que aquesta fortalesa ens motivi per implicar-nos.

Sigues un facilitador.

Imagina’t que ets mare, pare, amic, i pots donar un cop de mà portant o recollint el teu fill fins que agafi l’hàbit i el gust al seu compromís. Si la teva agenda t’ho permet, fes-ho. No es tracta de sobreprotegir, només de facilitar i empènyer. Ja sé que tots hauríem de ser responsables i fer les coses per nosaltres mateixos. Però a vegades necessitem una empenta per després seguir caminant junts.

Inspira.

Res anima més que inspirar algú. Es pot inspirar amb l’exemple, amb històries reals pròpies, amb exemples, amb emocions. Toca-li la tecla.

Segur que entre tots aconseguirem ajudar-nos a assolir els nostres propòsits.

Ha ocurrido un error, intentalo de nuevo
Pregunta a nuestros expertos

Tus comentarios serán publicados una vez sean validados por nuestro equipo