Poden més les teves excuses que els teus somnis per viure una jubilació feliç? Comprova-ho

Les set del matí. Sona el despertador. Com cada dia des que va començar a la universitat, la Mercè es lleva amb el temps just per a una dutxa i un cafè. La facultat de Lletres li queda a mitja hora amb tren i una parada de metro. Avui se sent especialment contenta perquè és el seu darrer dia de classe i coincideix amb el seu aniversari. Qui li havia de dir que faria 65 anys en una classe universitària i portant una bossa de mà que s’assembla més a la d’una adolescent, amb llibretes d’apunts, xats de grup al WhatsApp del mòbil i la T-10 del metro, que a la de la imatge tradicional que tenim de les persones grans.

Moltes persones arriben a la “temuda” edat de la jubilació amb una pregunta que els genera temor i una espècie de buit a parts iguals: i ara què? Ara que els fills ja no “ocupen” temps (possiblement els que l’ocupen són els néts), ara que la feina a la qual hem dedicat mitja vida i molt d’esforç ha deixat un espai i un temps valuós, ara que he deixat de cobrar un sou i començo a cobrar la meva pensió de jubilació. Aquest ara és, en realitat, una oportunitat.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

Certament, si volem fer front a una jubilació feliç i sense sobresalts, és important haver planificat prèviament aquesta etapa, tal com ens explica el psiquiatre Luis Rojas Marcos. Quan parlem de planificació, ens referim tant a la part personal com al vessant econòmic. És a dir, organitzar el teu temps lliure per gaudir d’una jubilació activa i, en la part econòmica, haver tingut en compte i previst els canvis en els ingressos i la reestructuració de les despeses.

El que sentim com un final acostuma a anar acompanyat d’un nou començament. Tot seguit, t’ho demostrarem.

El nen que vas ser et pot donar les respostes

O ho podem dir d’una altra manera: coneix-te, sorprèn-te i torna’t a il·lusionar. Fa anys que no estàs per tu i no t’escoltes, ja que has estat posant en una posició preferent les preocupacions dels fills, dels néts, organitzant la compra i la casa, pensant en les vacances familiars i els regals d’aniversari. Quan temps fa que no penses en allò que realment t’agrada?

T’apassionava la pintura? Et deien que sempre estaves cantant? T’ho passaves bé a la classe de gimnàstica o preferies la de treballs manuals? El teu somni hauria estat tocar un instrument? Potser el piano o la guitarra? I si et decideixes a aprendre un nou idioma? Et faria especial il·lusió tenir un hort urbà per poder conrear-hi aliments? I si per fi et regales aquell viatge a París?

Ara és el moment de rescatar aquelles passions i aficions que vas deixar de banda o no vas arribar a començar. Tens temps per buscar i ganes per fer-ho. Què més necessites? T’ajudarem a fer el primer pas, la resta depèn de tu:

  • A l’ajuntament de la teva població segurament tenen activitats pensades per a persones com tu. Vés-hi a preguntar o busca en la seva web; potser et sorprendràs imaginant-te a les classes de ioga que ofereixen o apuntant-te a les classes de pintura. I sí, tot això ho poden estar organitzant al teu poble o ciutat i possiblement encara no ho saps. Aquí tens, per exemple, les activitats que ofereix l’Ajuntament de Barcelona i el de Madrid, o les activitats que organitza la Generalitat de Catalunya a través dels casals.
  • L’Obra Social “la Caixa” té a la teva disposició diferents programes per aprendre a utilitzar les noves tecnologies i les xarxes socials.
  • La majoria d’universitats espanyoles ofereixen plans formatius per a les persones grans. Pots trobar molts centres universitaris, com la Universitat de Barcelona, que imparteix seminaris i conferències específiques per a persones a partir de 60 anys. La Fundació Pere Tarrés, a través de la Universitat Ramon Llull, disposa d’un programa universitari dissenyat especialment per a les persones grans.
  • A totes les ciutats hi ha propostes esportives adaptades a cada edat. Només cal que busquis el teu centre esportiu més proper. I si no t’agrada tancar-te en un lloc per practicar una activitat física, tampoc no tens excusa: és el moment de retrobar-te amb la natura, sortir a caminar, activar el teu cos i posar en pràctica allò de mens sana in corpore sano.
  • Avui dia, gràcies en part a les noves tecnologies, viatjar és a l’abast de la majoria de persones. Totes les agències de viatges disposen de programes específics, de manera que pots buscar a Internet o anar a l’oficina de l’agència i preguntar per aquella destinació que et faria especial il·lusió conèixer.
  • Si el que vols és ajudar persones que es trobin en una situació desfavorable, hi ha poques coses tan valuoses com oferir el teu temps i companyia a través del voluntariat. Webs com www.hacesfalta.org ofereixen diversos tipus de voluntariat, i l’Obra Social “la Caixa” també disposa d’un programa específic enfocat al voluntariat de les persones grans.

Deixant sortir les pors per deixar espai als somnis

Culturalment, l’edat de la jubilació arrossega més connotacions negatives que positives a la majoria de països. En els darrers anys aquesta situació està canviant, a causa en part d’una qualitat de vida més alta, una major consciència social i la desaparició de prejudicis de tota mena. Però la primera persona que ha de començar a valorar-se és un mateix, i pensar en positiu, posant el focus d’atenció en tot allò que un pot fer i aportar a la societat. Les persones grans són un exemple per a les generacions més joves i els poden transmetre valors com l’esforç i la perseverança. L’experiència dels anys viscuts és molt valuosa a l’hora de prendre decisions i fer front a noves etapes de la vida.

És un bon moment per consolidar relacions que possiblement van sorgir a la feina però que ara es viuen en un altre entorn, fora de l’àmbit laboral, i per conèixer noves persones i gaudir més de les relacions personals. Si la protagonista de la nostra història, la Mercè, hagués cregut que era “massa gran” per il·lusionar-se i dur a terme els seus projectes, no hauria descobert el món de possibilitats que se li obrien, un cop vençuts els seus prejudicis i les seves pors.

I si encara no estàs convençut que els anys de vida són importants, però també és important, i molt, com vivim la vida d’aquests anys, aquí coneixeràs històries de persones grans que han cregut que mai no és tard per tornar a començar.

Com entrenar l’optimisme

Això també t’agradarà

Hi ha hagut un error, intenta-de nou

Pregunta als nostres experts

Els teus comentaris seran publicats una vegada siguin validats pel nostre equip