Què cal fer en cas d’una jubilació forçosa als 61 anys?

La jubilació anticipada forçosa és la que es produeix per causes alienes al treballador. Les persones a partir dels 61 anys opten ara a aquesta modalitat. Per saber què s’ha de fer si un es troba en aquesta situació, convé conèixer-ne tots els detalls. Aquí llegireu tot el que cal saber sobre aquesta qüestió.

És important recordar que des del 2013 l’edat de jubilació ordinària a Espanya augmenta progressivament i el 2027 serà de 67 anys. L’última reforma de les pensions estableix que l’edat de jubilació forçosa serà sempre quatre anys menor que l’ordinària. D’aquesta manera, el 2027 l’edat de jubilació anticipada forçosa passarà dels 61 anys actuals als 63 anys.

D’altra banda, el període mínim que un treballador ha d’acreditar si vol acollir-se a una jubilació anticipada forçosa a partir dels 61 anys és d’un mínim de 37 anys cotitzats a la Seguretat Social o tenir 62 anys si la cotització acumulada és menys que 37 anys i tres mesos.

Hi ha uns altres dos requisits, a més dels anteriors, per a l’accés a aquesta modalitat de jubilació. D’una banda, ser demandant d’ocupació durant almenys els sis mesos immediatament anteriors a la sol·licitud i, de l’altra, que hi hagi causes econòmiques, com ara un acomiadament col·lectiu (ERO), objectiu, resolució judicial, força major, mort, jubilació de l’empresari o violència de gènere.

Cal recordar que en la jubilació forçosa als 61 anys hi ha un coeficient reductor de la pensió pública. Per a aquests casos s’aplica una rebaixa del 7,5% en la pensió anual. Cal tenir en compte, a més, que des del 2013 s’afegeix un nou punt en la normativa que castiga més la quantia de la pensió que ha de percebre el treballador. Si abans la reducció s’aplicava sobre la base de cotització, ara aquesta penalització es fa sobre tota la pensió, cosa que provoca una rebaixa notable dels diners que es reben.

Arribats a aquest punt, molts es pregunten quant cobraran de pensió quan es jubilin. És per això que s’ha posat en marxa recentment un simulador de jubilació, que calcula en funció de diferents paràmetres la diferència entre el que un espera cobrar quan es jubili, el que cobrarà i el que, segons les seves expectatives, hauria de tenir estalviat per poder portar la vida a la qual aspira.

Certament, es tracta d’una eina molt útil per poder valorar si l’estratègia que s’està seguint fins ara de cara a la jubilació és l’adequada o requereix ajustaments per complementar la pensió pública que es rebrà després de la retirada laboral.

Aquí és on entren en joc alguns dels instruments més coneguts d’estalvi a llarg termini. Són el pla de pensions, el PIES i l’AIELT.

Llegeix també: Com em puc jubilar anticipadament?

Els interessants avantatges fiscals del pla de pensions són la característica més destacable d’aquesta eina per a la jubilació. Cal recordar que les aportacions a aquest producte estan limitades a 2.000 euros anuals (o el 30% de les rendes del treball) i que tots aquests diners són deduïbles íntegrament en la declaració de l’IRPF.

D’altra banda tenim el PIES, que també destaca pel seu interessant tractament fiscal. En aquest cas, si els diners aportats es rescaten en forma de renda vitalícia, queden exempts de pagar impostos. La limitació en aquest producte, igual que amb el pla de pensions, és de 2.000 euros anuals. A més, el màxim que s’hi pot aportar són 240.000 euros.

Finalment tenim l’AIELT, els rendiments de la qual no tributen si la inversió es manté durant un mínim d’un lustre i si no s’hi aporten més de 5.000 euros per persona i any.

Ha ocurrido un error, intentalo de nuevo
Pregunta a nuestros expertos

Tus comentarios serán publicados una vez sean validados por nuestro equipo