Jubilació anticipada per discapacitat o malaltia

Hi ha una llarga llista de malalties greus i incapacitants que ens poden impedir exercir la nostra activitat laboral. És en aquests casos on entra en joc l’anomenada jubilació anticipada per malaltia. Aquesta opció no és una jubilació anticipada com a tal, però funciona com aquesta. Es tracta d’una sèrie de pensions alternatives que funcionen d’una manera molt semblant a la jubilació anticipada, i que garanteixen que les persones que es troben impossibilitades puguin optar a una pensió vitalícia.

Quines malalties permeten una jubilació anticipada?

Quan un treballador està malalt cal complir els requisits exigits, regulats en el Reial Decret 1851/2009 i el Reial Decret 1539/2003. Si es compleixen els requisits o s’acredita una discapacitat d’un grau determinat, es podrà accedir a aquesta pensió anticipada.

Segons el que estableix el RD 1539/2003, “amb una discapacitat igual o superior al 65% es pot anticipar la jubilació 0,25 anys per cada any cotitzat; i si, a més, es justifica la necessitat d’una persona addicional per dur a terme els actes essencials de la vida diària, pujarà a 0,5 anys per any cotitzat. És a dir, per cada dos anys cotitzats podràs anticipar la jubilació un any, o per cada quatre, un en el cas del 0,25”.

En tot cas, el principal requisit és acreditar una discapacitat igual o superior al 45% causada per una malaltia de les que figuren a la llista tancada per llei. Si la discapacitat és igual o superior al 65%, no cal acreditar cap malaltia causant i sempre es pot accedir a la jubilació anticipada.

Malalties que permeten una jubilació anticipada

Segons el RD 1851/2009, només algunes malalties són considerades causants d’una disminució de l’esperança de vida. Les malalties que permeten una reducció de l’edat de jubilació en els supòsits d’una discapacitat existent igual o superior al 45% són:

  • Discapacitat intel·lectual.
  • Paràlisi cerebral.
  • Anomalies genètiques (síndrome de Down, síndrome de Prader Willi, síndrome X fràgil, osteogènesi imperfecta, acondroplàsia, fibrosi quística, malaltia de Wilson).
  • Trastorns de l’espectre autista.
  • Anomalies congènites secundàries a talidomida.
  • Seqüeles de poliomielitis o síndrome postpòlio.
  • Dany cerebral adquirit (per traumatisme, seqüeles de tumors del sistema nerviós central, infeccions o intoxicacions).
  • Malaltia mental (esquizofrènia, trastorn bipolar).
  • Malaltia neurològica (ELA, esclerosi múltiple, leucodistròfies, síndrome de Tourette, lesió medul·lar traumàtica).

Edat mínima de jubilació per malaltia

Segons el que estableix el RD 1539/2003, l’edat mínima de jubilació, per a aquelles persones que acreditin una discapacitat igual o superior al 45%, és de 56 anys.

D’altra banda, per a les persones que acreditin una discapacitat igual o superior al 65%, és de 52 anys. En aquest cas, es pot anticipar la jubilació 0,25 anys per cada any cotitzat; i si, a més, s’acredita la necessitat d’una persona externa per dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària, el nombre puja a 0,5 anys per any cotitzat. És a dir, per cada 2 anys cotitzats, es podrà anticipar la jubilació un any.

Com s’acredita la discapacitat?

Si hi ha una discapacitat, aquesta s’acredita a través de l’IMSERSO (o, depenent de cada comunitat autònoma, hi ha òrgans específics que reben les dades relatives a la certificació de discapacitat).

Si no és possible l’acreditació mitjançant els organismes esmentats més amunt, la Seguretat Social té l’última paraula: és qui s’encarrega d’atribuir aquest deure a diversos òrgans en diferents moments. És a dir, l’entitat que acreditarà la discapacitat per poder gaudir d’una jubilació anticipada serà la que sigui reconeguda en aquell moment per la Seguretat Social.

Ha ocurrido un error, intentalo de nuevo
Pregunta a nuestros expertos

Tus comentarios serán publicados una vez sean validados por nuestro equipo