Jubilació als 63 anys. Com i quan puc sol·licitar-la?

Malgrat que l’edat legal per jubilar-se a Espanya es va endarrerint gradualment, també és possible avançar-la, tot i que per fer-ho cal aplicar un coeficient reductor que penalitza la quantia final que es percebrà. Després dels canvis recents de cara a garantir la viabilitat del sistema de pensions espanyol, l’edat de jubilació queda fixada com a norma general en els 65 anys i 10 mesos per als treballadors que no hagin arribat amb anterioritat als 38 anys i sis mesos de cotització.

El coeficient reductor és el percentatge que es resta a la pensió pel fet de voler rebre-la de manera anticipada. Actualment, la legislació permet als empleats poder jubilar-se anticipadament de manera voluntària amb una edat mínima de 63 anys, si bé han de complir també els requisits d’estar donats d’alta com a treballadors i acreditar un període de cotització de, almenys, 35 anys. A partir d’aquí, es calcula la quantia total de la seva pensió, aplicant el coeficient reductor d’acord amb el nombre de trimestres o fraccions de trimestres que li faltin a la persona per complir l’edat legal de jubilació.

Per norma general, aquests percentatges van des d’un 2% trimestral per als períodes de cotització inferiors als 38 anys i sis mesos; un 1,875% per a una cotització igual o superior als 38 anys i sis mesos però inferior als 41 anys i sis mesos; un 1,750% per a una cotització igual o superior a 41 anys i sis mesos però inferior als 44 anys i sis mesos, i un 1,625% per a una cotització igual o superior a 44 anys i sis mesos.

Malgrat aquesta reducció en la quantia final de la pensió que s’ha de percebre, els cotitzadors disposen de dues eines per poder compensar aquesta pèrdua de remuneració:

  • Si han estalviat al llarg de la seva vida, és probable que disposin d’un coixí financer prou folgat per satisfer les seves necessitats. En aquest sentit, el suport d’un assessor financer professional per establir objectius financers i vitals a llarg termini és clau.
  • D’altra banda, hi ha productes financers de previsió i d’estalvi pensats per ser utilitzats quan arribi l’edat de jubilació. El cas més arquetípic és, possiblement, el dels plans de pensions. Un dels seus principals avantatges és la deducció de fins a 8.000 euros en la base imposable de l’IRPF per la quantitat que hi hàgim aportat. Aquesta quantitat es pot reduir en el cas que cobrem menys (el 30% de tots els rendiments del treball) o ampliar a uns altres 2.500 euros més aportats al cònjuge si aquest no guanya més de 8.000 euros.

Jubilació anticipada per a autònoms

Els autònoms també es poden jubilar anticipadament, acollint-se a les condicions de la jubilació anticipada voluntària, la qual cosa significa que han de tenir una edat com a màxim dos anys inferior a l’edat legal en cada moment i un mínim de 35 anys de cotització, alhora que el coeficient reductor anual és de fins al 8% per cada any anticipat, segons les circumstàncies. Segons la llei, “l’import de la pensió que es percebrà ha de ser superior a la quantia de la pensió mínima que correspondria a l’interessat per la seva situació familiar en complir els 65 anys. En cas contrari, no es podrà accedir a aquesta fórmula de jubilació anticipada”.

Actualment, només es permet la jubilació anticipada voluntària als treballadors per compte propi a partir dels 63 anys el 2013 i, de manera progressiva, fins als 65 anys el 2027, i amb, almenys, 35 anys cotitzats. Però no existeix l’opció per a aquest col·lectiu de la jubilació anticipada forçosa (a causa d’acomiadaments o situacions similars) o per situació de crisi, sí reconegudes per al règim general.

Els coeficients reductors sobre la pensió per als autònoms que decideixin jubilar-se anticipadament de manera voluntària són del 8% (per any avançat de jubilació) amb fins a 38 anys i sis mesos cotitzats; del 7,5% per als qui hagin cotitzat entre 38 anys i sis mesos i menys de 41 anys i sis mesos; del 6,8% per als qui es trobin entre 41 anys i sis mesos cotitzats i menys de 44 anys i sis mesos, i del 6,5% per als qui hagin cotitzat igual o més de 44 anys i sis mesos.

Particularitats dels funcionaris

Dins dels funcionaris n’hi ha dues classes, segons el Règim de Seguretat Social que se’ls apliqui:

  • Els del Règim de Classes Passives. Com a norma general, es poden jubilar voluntàriament en complir els 60 anys, sempre que en tinguin reconeguts 30 de serveis a l’Estat, efectuant la sol·licitud amb tres mesos d’antelació. Si per completar aquests 30 anys s’han de computar cotitzacions a altres règims de protecció social, es requerirà que els últims cinc de serveis computables per a la determinació de la pensió de jubilació estiguin coberts en el Règim de Classes Passives de l’Estat. Aquest requisit no és aplicable als funcionaris de l’Administració de l’Estat en servei actiu, serveis especials, excedència per cura de familiars i excedència per raó de violència de gènere que canviïn de règim de protecció social. A aquesta modalitat no se li aplica coeficient reductor de la pensió, si bé hi ha una taula de percentatges que cal aplicar, en funció dels anys de serveis reconeguts.
  • Els del Règim General. Com a requisits, han de complir que l’edat d’accés no pot ser inferior en 2 anys a l’establerta amb caràcter general, en funció del període de cotització acreditat i l’exercici del fet causant de la pensió; i, pel que fa a les condicions particulars d’accés, són 35 anys de cotització i, almenys, 2 d’aquests anys han d’estar inclosos dins dels 15 anys anteriors al fet causant. La quantia de la pensió es redueix mitjançant l’aplicació d’un percentatge per cada trimestre o fracció trimestral en què s’anticipi l’accés a la pensió, respecte a l’edat ordinària, percentatge que varia en funció del període de cotització acreditat.
Hi ha hagut un error, intenta-de nou
Pregunta als nostres experts

Els teus comentaris seran publicats una vegada siguin validats pel nostre equip