Com els fluxos migratoris a Espanya afecten la teva pensió per a la jubilació

El sistema públic de pensions a Espanya passa un moment delicat. Per entendre les seves dinàmiques i el perquè dels seus problemes actuals cal conèixer quins són els factors que més influeixen en el seu funcionament.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

Són tres els factors determinants:

  • Natalitat (fecunditat i composició de la piràmide de població)
  • Envelliment (esperança de vida)
  • Fluxos migratoris

En aquesta entrada del blog de VidaCaixa abordem aquest últim punt: els fluxos migratoris. El descens en els darrers anys, a causa de la crisi econòmica, de la immigració a Espanya afecta directament la taxa de dependència. Això és degut al fet que el pes de la població més gran de 65 anys és cada vegada superior. Dit d’una altra manera, els estrangers en edat de treballar (16-64 anys) cada vegada són menys per suportar una població pensionista més nombrosa, com mostra aquest gràfic.

Les dades no enganyen. El 1980 hi havia 1,9 jubilats per cada deu persones en edat de treballar. Avui aquesta xifra ha augmentat fins a 3 jubilats. De cara al 2060, l’INE preveu que siguin 7,9 pensionistes per cada deu treballadors. És a dir, cada vegada menys contribuents per a més jubilats.

Més dades. El 1998 hi havia un 68% de cotitzadors estrangers entre els 16 i els 64 anys; una xifra que es va incrementar fins al 81% el 2008, coincidint amb el punt àlgid del creixement econòmic tant a Espanya com a nivell global. A partir d’aquí va començar un descens progressiu. El 2013, per exemple, el percentatge d’estrangers en edat de treballar era del 79%.

L’evolució de la població resident a Espanya entre el 2011 i el 2016 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) reflecteix també aquest decreixement:

  • 2011 – 5.312.441 estrangers
  • 2012 – 5.236.030 estrangers
  • 2013 – 5.072.680 estrangers
  • 2014 – 4.677.059 estrangers
  • 2015 – 4.454.353 estrangers
  • 2016 – 4.418.898 estrangers

I és clar, aquesta disminució de cotitzadors es produeix en un moment en què el mateix INE preveu que el nombre de més grans de 65 anys experimentarà un notable creixement i passarà del 18,7% actual al 34,6% el 2066, mentre que la població en edat de treballar passarà del 65% actual al 53,6% en 50 anys.

Els problemes no s’acaben aquí. Segons l’enquestador públic, i llevat d’una sorpresa d’última hora, no està prevista una arribada massiva de treballadors estrangers que complementin els forats del sistema públic de pensions espanyol per tal que aquest faci front a una despesa en prestacions cada vegada més gran. El saldo migratori que projecta l’organisme estatal d’estadística preveu l’arribada durant el proper mig segle de prop de 17 milions d’estrangers a Espanya, dels quals un 75% estaran en edat de treballar (16-65 anys).

Espanya va rebre durant els anys previs a la crisi fins a un milió d’immigrants anuals, una xifra que reportava importants ingressos a les arques de l’Estat, fins al punt d’arribar a un superàvit en la Seguretat Social que avui veiem llunyà. El que avui l’INE projecta fins al 2066 es queda en un terç d’aquelles xifres, uns 350.000 estrangers per any en els propers 50 anys. Es preveu una onada d’immigració que salvi el sistema públic de pensions? Tenint en compte aquestes dades, no ho sembla pas.

A més, com s’observa en el gràfic anterior, l’important nombre de treballadors estrangers que es va establir a Espanya durant l’auge immobiliari va decidir anar-se’n quan va esclatar la crisi. És possible que una nova onada migratòria, sense un model econòmic consolidat, el màxim que pugui aconseguir és maquillar momentàniament les deficiències del sistema públic de pensions.

Com a conseqüència, entre altres factors, de la menor arribada d’immigrants (en comparació amb els anys del boom), Espanya perdrà població. Si avui té 46,43 milions d’habitants, en mig segle seran 41 milions: 5,4 milions menys. La pèrdua de població se centrarà en el tram d’entre els 30 i els 49 anys, que en 15 anys es reduirà en 4,2 milions (un 28,5%) i en 6 milions en 50 anys (un 40,1%). Per contra, a partir dels 70 anys tots els grups d’edat creixeran i el 2031 hi haurà 11,7 milions de persones més grans de 64 anys, la qual cosa significa tres milions més que actualment, i 14,2 milions més (un 63,1%) d’aquí a mig segle.

Com podem veure, en matèria de pensions públiques de jubilació el futur és ple d’ombres. Els senyals de diferents organismes oficials indiquen que el sistema de repartiment és ineficient a causa de l’envelliment de la població i de l’augment de l’esperança de vida, així com de l’escassa població en edat de treballar que es preveu amb relació als jubilats en els propers anys, punt en què la immigració juga el seu paper.

Plantejar-se com complementar la prestació pública de jubilació és avui una necessitat. Hi ha diferents eines amb les quals podem preparar el nostre futur amb garanties. Els plans de pensions, els PIES o les AIELT són tres bones opcions. Així mateix, també s’ha posat en marxa recentment un simulador de jubilació amb el qual un pot arribar a saber quant ha d’estalviar i quant estalvia en realitat per a la jubilació. El resultat que ofereix aquest exercici, que es completa en pocs minuts, mostra el gap existent entre el que un creu que cobrarà quan es retiri i el que realment cobrarà.

També et pot interessar:

Tres gràfics que expliquen per què l’envelliment ja és un problema per a les pensions públiques a Espanya

Espanya envelleix: Un de cada tres ciutadans tindrà més de 65 anys el 2066

Això també t’agradarà

Hi ha hagut un error, intenta-de nou

Pregunta als nostres experts

Els teus comentaris seran publicats una vegada siguin validats pel nostre equip