Impacte de les reformes del sistema de pensions

Sabies que des de fa sis anys fins a 34 països desenvolupats han reformat els seus sistemes de pensions? A Espanya, des dels anys 70, les pensions vàlua en si s’han anat reduint de manera Sistemàtica.

Quins factors afecten al sistema públic de pensions? L’envelliment de la població, l’augment de la taxa de dependència i la quantitat de les pensions respecte a la productivitat fan inviable el nostre sistema públic actual. Tant és així, que des de fa quatre anys, des del 2010, les cotitzacions dels ocupats són insuficients per finançar les pensions contributives.

Les pensions s’han modificat amb diferents mesures al llarg dels anys: ampliació del nombre d’anys necessaris per cobrar el 100% de la pensió, augment de la quantia màxima i mínima o augment de l’edat de jubilació. Una quantificació aproximada d’aquestes reformes a les pensions es tradueix en unes retallades del 10% de mitjana. A això cal afegir que, en els darrers anys, els límits mínims i màxims de cotització s’han incrementat per sota de l’IPC, el que suposa una reducció encoberta de la pensió de jubilació. Des del 1970 s’han produït reformes importants que, tot i això, no han afrontat la reforma necessària a nivell estructural.

  • El 1985 es va realitzar la primera gran reforma que va augmentar el Període Mínim de Cotització (PMC) de 10 a 15 anys i el nombre d’anys utilitzats per al còmput de la base reguladora des de dos anys fins als vuit previs a la jubilació. Amb aquesta reforma, la reducció de la prestació oscil·la entre un 5% i un 10%.
  • Entre el 1980 i el 1995 la despesa en pensions contributives va passar del 5,6% del PIB al 8,4% i la relació entre afiliats a la Seguretat Social i pensionistes va disminuir del 2,7 % al 2,1%. Aquesta situació va comportar a que el Ple del Congrés aprovés, el 15 de febrer de 1994, una proposició per crear una Ponència a la Comissió de Pressupostos. La seva finalitat era elaborar un informe sobre els problemes i les possibles reformes del sistema de les Seguretat Social. Va ser el que es va donar a conèixer com el Pacte de Toledo. De les modificacions que va introduir en el sistema aquest Pacte, destaquen l’augment de 8 a 15 anys per al càlcul de la base reguladora de la pensió, la revaloració de les pensions segons l’evolució prevista per a l’IPC i l’eliminació gradual dels límits de cotització per sota del màxim establert. Amb el Pacte de Toledo, la reforma de les pensions va suposar una reducció d’entre un 7,5 % i un 10% de les prestacions a rebre pels jubilats.
  • L’any 2011 es va aprovar una nova reforma que va entrar en vigor l’1 de gener de 2013, i que la seva repercussió real sobre el càlcul de la pensió de jubilació no es veurà totalment fins al moment en què s’apliqui de manera íntegra (gener 2027). Aquesta reforma endarrereix l’edat de jubilació en 2 anys (fins als 67) i redueix aproximadament un 9% la pensió de jubilació. A major base de cotització, més gran és el percentatge de reducció de la prestació a rebre en relació amb la normativa anterior. A més, les persones que no disposin de 38 anys i sis mesos cotitzats, no percebran el 100% de la jubilació i les que no acreditin un període de cotització d’almenys 25 anys no tindran dret a percebre la pensió contributiva (fins a aquesta reforma, el requisit mínim eren 15 anys).

 

Aquestes reformes dirigides a garantir una pensió a tots els treballadors, incideixen directament a la quantitat de la jubilació a rebre, disminuint-la al llarg dels anys. Per assegurar-se un futur tranquil és necessari preparar aquesta nova etapa amb suficient antelació mitjançant un assessorament previ, que s’ajusti a les nostres necessitats, que ajudi a planificar el nostre estalvi per gaudir de la jubilació.

Això també t’agradarà

Hi ha hagut un error, intenta-de nou

Pregunta als nostres experts

Els teus comentaris seran publicats una vegada siguin validats pel nostre equip