Evolució de les pensions a Espanya: quina és la mínima i la màxima?

La despesa en pensions superarà per primer cop els 150.000 milions d’euros aquest 2019. Des del 2008, l’abonament d’aquestes prestacions s’ha incrementat un 57%. És a dir, més d’un de cada tres euros de la despesa pública es destina a aquest capítol.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

Cada mes l’Estat ha d’abonar més de 9.000 milions d’euros per pagar als pensionistes. Al juliol i al desembre hi ha paga extra, de manera que es paguen més de 18.000 milions. I és que cada vegada es paguen més pensions perquè cada vegada hi ha més pensionistes. Una dada: el maig del 2019, la despesa en pensions a Espanya va arribar als 9.610,96 milions d’euros. Aquesta xifra suposa ni més ni menys que un augment del 6,97% respecte al mateix mes de l’any anterior.

https://youtu.be/7s_GRD8nYJY

Les pensions de jubilació són les que acumulen més despesa, 6.842,53 milions d’euros el maig del 2019. Viduïtat (1.677,26 milions), incapacitat permanent (929,46 milions), orfandat (137,29 milions) i les de caràcter familiar (24,43 milions) completen aquest capítol.

Pensió mínima de jubilació 2019

La pensió mínima de jubilació el 2019 se situa entre els 8.386 i els 11.701 euros anuals. Dit en altres termes, uns 835,80 euros al mes en 14 pagues a la franja més alta. Per a un titular amb 65 anys o més i en la modalitat més comuna, amb cònjuge no a càrrec: 642,90 euros al mes.

Pensió màxima de jubilació 2019

És de 2.659,41 euros al mes. Per accedir a l’edat de jubilació legal el 2019 cal tenir 65 anys i vuit mesos, però amb 36 anys i nou mesos cotitzats l’edat legal de jubilació es manté en els 65 anys.Post-it-abuelos

Per què hi ha un repunt en la despesa de pensions?

Un dels factors és l’anomenat efecte substitució, és a dir, les noves pensions són molt més altes que les que surten. A això, cal afegir-hi l’envelliment de la població i l’increment provocat per la revaloració de les pensions: fins al 2014 la seva pujada estava lligada a l’IPC interanual de novembre. A partir d’aquest any es va activar el factor de revaloració de les pensions, que va implicar que augmentessin únicament un 0,25% anual fins al 2018, exercici en què van pujar un 1,6%. El 2019 també es revaloraran un 1,6%.

Una tendència a la baixa

La tendència en el futur és que la pensió que cobraran els futurs jubilats serà menor que l’actual. Per què? Principalment per la destrucció d’ocupació i l’envelliment de la població. L’actual sistema de pensions a Espanya, anomenat de repartiment, es basa en el fet que els qui treballen paguen als jubilats. Aquest plantejament tenia sentit a principis del segle xx, quan es va instaurar l’actual sistema de pensions a Espanya, atès que la demografia, l’economia i la societat de l’època acompanyaven. Avui hi ha més de 9,5 milions de pensionistes i una taxa d’atur superior al 14%. Els salaris, així mateix, són baixos, amb la qual cosa les cotitzacions són menors i el sistema se’n ressent. Amb una proporció de persones més grans de 65 anys cada vegada més gran respecte a les que es troben en edat de treballar, que serà cada vegada menor, el futur de les pensions es preveu com a mínim incert.

Pèrdua de valor

Si no es prenen mesures per evitar-ho, l’empobriment progressiu dels nou milions i mig de pensionistes espanyols en els propers anys és l’escenari més probable. La realitat del sistema públic de pensions a Espanya no és altra que la seva insostenibilitat financera, almenys tal com està plantejat avui. I no únicament pel nombre insuficient de cotitzadors, ni pels salaris baixos dels nous treballadors que s’incorporen al sistema, sinó també per la projecció futura d’unes taxes de natalitat cada cop més baixes, amb el consegüent envelliment de la població.

Post-it-abuelos

Jubilar-se més tard

Endarrerir la jubilació més enllà dels 67 anys per sostenir les pensions. Aquesta és una de les idees que hi ha damunt la taula per ajudar a la sostenibilitat de la Seguretat Social. L’edat legal de jubilació se situa ara, aquest 2019, en els 65 anys i vuit mesos i arribarà als 67 anys el 2027. La mesura, segons l’opinió dels experts, es justifica per l’augment de l’esperança de vida, el retard en l’entrada en el món laboral i el menor desgast físic de la majoria de feines actualment. Qualsevol mesura que desincentivi la jubilació anticipada i que allargui la vida laboral és positiva per al sistema de pensions. Els experts veuen cada vegada més necessari que els ciutadans es facin plans de pensions privats per complementar la seva pensió pública.

L’actual sistema públic de pensions a Espanya, anomenat de repartiment i en el qual els treballadors en actiu paguen les prestacions dels jubilats, és insostenible i la pensió màxima perdrà 500 euros en 30 anys. Així ho assegura un estudi realitzat pels professors Javier Díaz-Giménez, de l’IESE Business School, i Julián Díaz-Saavedra, de la Universitat de Granada.

L’informe, titulat The Future of Spanish Pensions, posa de manifest que les carències del sistema de pensions espanyol, detectades abans de la crisi global del 2008, ja van ser advertides abans del canvi de cicle econòmic i que el seu problema és estructural. És per això que els autors aposten per un sistema de pensions que sigui semblant al suec, on els treballadors coneixen exactament el que han aportat per a la jubilació.

Suècia funciona en l’àmbit de les pensions sota un model de comptes nocionals, és a dir, que busquen un equilibri entre les cotitzacions pagades i les prestacions rebudes. El model suec és un sistema en el qual les prestacions s’ajusten al llarg del temps en funció de la capacitat financera de l’Estat i, per tant, no posen en risc l’existència d’un dèficit. Hi ha altres models, com la motxilla austríaca, que també es troben damunt la taula quan es parla de reformar l’actual sistema de pensions.

Evolució dels gastos en pensions a Espanya

L’estudi també assenyala que la pensió màxima perdrà fins a 500 euros del seu valor en els propers 30 anys. Segons els autors, la pensió màxima és la pensió a la qual tindran dret cada vegada més espanyols que pertanyen a la generació del baby-boom i que en els propers anys començaran a jubilar-se.

Els càlculs que revela l’anàlisi assenyalen que la pensió màxima, que és de 2.659,41 euros el 2019, passarà a 2.159,41 euros el 2049. Segons els professors de l’IESE i de la Universitat de Granada, el sistema actual de pensions carrega el pes de la solidaritat en les classes mitjanes, aquells amb ingressos inferiors als 40.000 euros, en benefici de les classes més desfavorides.

Gráfico del gasto de jubilación en ESpaña

Més informació:

Les pensions mínimes a Espanya

Com es poden rescatar els plans de pensions als 10 anys?

Això també t’agradarà

Hi ha hagut un error, intenta-de nou

Pregunta als nostres experts

Els teus comentaris seran publicats una vegada siguin validats pel nostre equip