Ets estalviador… o ets garrepa?

Per Patricia Ramírez

No sempre estan clars els límits entre aquests dos termes. I, a més, sol ser un motiu molt comú de discussió en la parella. “És que el meu marit és d’allò més garrepa. Podríem perfectament permetre’ns unes bones vacances, però vam passar dues setmanes ficats en un cau de mala mort”, diu ella, mentre que ell replica:“Si no fos perquè sóc estalviador, no tindríem ni un euro al compte”.

Tot i que la diferència està claríssima en la definició: estalviador és la “persona que estalvia, que guarda diners per a necessitats futures” i garrepa és el “tacany, que escatima en la despesa”, la finalitat d’estalviar és el que determinen que sigui una cosa tan difícil i personal de diferenciar. El problema té a veure amb els valors que tenim respecte als diners, el temps de lleure o el que entenem que ens dóna qualitat de vida.

Estalviador o garrepa

Una persona estalviadora hauria de ser contemplada com algú responsable i previsor amb el seu futur, la seva economia o amb possibles necessitats. Una persona que s’anticipa i no deixa al lliure albir circumstàncies que es poden controlar econòmicament. Mentre que una persona garrepa és aquella que es priva d’una vida plaent podent tenir-la, que viu amb menys luxes dels que la seva parella creu que podrien gaudir, que no és esplèndida en regals ni detalls, o a qui li costa treure la cartera a l’hora de repartir el compte d’un àpat. La persona tacanya mai no es veurà com a tal, es veurà com a estalviadora, mentre que una persona estalviadora no necessàriament ha de ser garrepa. La diferència seria que l’estalviador ho fa amb una finalitat: preveure el futur, estalviar per comprar una casa, comprar un cotxe o per fer un viatge, mentre que el garrepa estalvia sense mesura. Per a ell estalviar és en si mateix la finalitat. I amb això viu a un nivell per sota del que es podria permetre. El tacany, més que estalviar, el que intenta és no gastar. Un dels símptomes del garrepa és que pateix quan gasta, ho passa realment malament. Tot ho mesura, tot ho compara, i es pensa una compra vint mil vegades.

Es pot canviar un garrepa de manera de ser respecte als diners? Sí, si la persona vol deixar de ser-ho. Si no, pot ser força complicat. Les conductes es mantenen perquè es reforcen i ser tacany té un premi, almenys per al tacany: veure grans sumes de diners al compte del banc o sota la rajola on els amaga. És a dir, la conducta de no gastar es veu clarament reforçada pel fet d’acumular diners. I ja sabem que tot el que va seguit d’un reforç, s’aprèn, es repeteix i es potencia.

Un dels grans inconvenients de ser garrepa és que es contraposa a la generositat econòmica. Quan convius en parella o tens un grup d’amics, a més de l’afecte, del temps i de l’ajuda que ens poden oferir, sempre esperem, sobretot en dates assenyalades, que ens facin un regal, que tinguin un detall amb nosaltres. La persona garrepa acostuma a ser molt primmirada en aquest tipus de moments, la qual cosa produeix desconsol, ràbia i dolor en l’altre.

És complicat conviure amb algú que no gaudeix de la vida com ho fa l’altra part. Quan tu ets una persona esplèndida, que no mesura, no perquè malgastis, sinó perquè t’agrada tenir detalls amb l’altre, t’agrada gaudir d’un moment amb els amics, d’unes bones vacances, i comparteixes la teva vida amb algú que controla en excés els diners, sorgeix el conflicte contínuament. Aquests són els típics valors que un hauria de posar en comú i negociar abans de prendre decisions com la de casar-se o viure junts. Deixar les coses clares evitaria futures sorpreses i frustracions.

Estalviar és una conducta sana, permet preveure i viure un futur tranquil. Estalviar té una finalitat en si mateixa, i si algun mes no es pot, això no sol generar angoixa ni irritabilitat; mentre que l’avar pateix quan no acumula diners, pateix quan gasta, desconfia dels bancs i té un comportament anormal amb els diners. Si busques parella, procura que comparteixi amb tu la mateixa filosofia sobre els diners, l’estalvi, la despesa, les inversions, etc. Us estalviareu futurs problemes.

 

Llegeix també: Costa més trobar amics o parella en l’edat adulta?

Això també t’agradarà

Hi ha hagut un error, intenta-de nou

Pregunta als nostres experts

Els teus comentaris seran publicats una vegada siguin validats pel nostre equip