Es podria produir una retallada en les pensions per culpa de la pandèmia?

El 2021, les pensions contributives (les supeditades al fet d’haver cotitzat a la Seguretat Social durant un període mínim) van pujar un 0,9%, de manera que la quantia mensual màxima que pot arribar a cobrar un pensionista és de 2.707,49 euros mensuals en 14 pagues. Pel que fa a les pensions no contributives (que s’atorguen a persones amb ingressos baixos i que no arriben al període mínim de cotització exigit), es van incrementar el 2021 un 1,8%, amb la qual cosa l’import mensual màxim es fixa en els 402,80 euros, també, en 14 pagues.

Això no obstant, de cara a complir els requisits exigits per la Unió Europea per poder accedir als fons del Next Generation EU, el Govern ha de dur a terme una reforma de les pensions, que, entre altres condicions, pretén establir un mecanisme de revalorització de les pensions que vinculi el seu poder adquisitiu a l’evolució de l’Índex de Preus al Consum (IPC). 

Malgrat que encara cal concretar alguns detalls, el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions ha insistit repetides vegades que, encara que es produeixi una inflació negativa en el futur, això no significarà, en cap cas, que les pensions puguin baixar.

Nou període de càlcul

A més, aquesta reforma de les pensions inclourà altres canvis rellevants, la major part dels quals ja van ser ratificats amb els agents socials dins del Pacte de Toledo. Per exemple, es produirà una reformulació, encara per concretar, del factor de sostenibilitat de les pensions, el qual, fins ara, vinculava la seva quantia d’acord amb l’esperança de vida. També està previst augmentar les bases màximes de cotització, que, actualment, se situen en els 4.070 euros mensuals.

Amb relació al període de còmput per al càlcul de les pensions, igualment es revisarà, tot i que encara no s’ha parlat del període concret, si bé es pretén adaptar aquest període de càlcul als nous models de carrera professional.

De fet, un estudi recent de Willis Towers Watson, la Universitat d’Extremadura i la Universitat de València afirma que estendre a 35 anys el període de càlcul de la base reguladora de les pensions farà que les futures pensions puguin caure de mitjana un 8,6%, amb alguns casos en què el descens es podria acostar al 15%. Aquest estudi subratlla, a més, que això podria afectar especialment les pensions de les dones, les quals, habitualment, acostumen a tenir carreres laborals més curtes.

Adaptar-se a la nova realitat

El març del 2021, el deute públic a Espanya va superar, per primera vegada, el 120% del Producte Interior Brut (PIB). Al llarg dels últims anys, aquesta magnitud s’ha anat incrementant de manera gradual, però la pandèmia global, que va derivar en una recessió econòmica mundial, va acabar accelerant-ne el creixement de manera molt ràpida. Aquesta situació obliga el Govern a implementar una ambiciosa estratègia de consolidació fiscal per intentar, entre altres fites, reduir la despesa en pensions (la factura de les quals per a les Arques de l’Estat voreja els 10.000 milions d’euros mensuals), de manera que el país disposi d’un marge fiscal més gran en el futur.

Entre els compromisos adquirits per l’Executiu amb la Comissió Europea per rebre els fons de recuperació, materialitzats en el projecte del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència tramès el passat mes d’abril a Brussel·les, figura el que la nova reforma en marxa vincularà la quantia de les pensions amb l’esperança de vida, la qual cosa, des del punt de vista pràctic, significarà que es reduirà la prestació en proporció a com creixi l’expectativa vital dels futurs pensionistes.

En aquest document, s’esmenta la substitució del factor de sostenibilitat (instaurat l’any 2013, però que mai ha arribat a aplicar-se i ha quedat posposat fins al 2023) per un “mecanisme d’equitat intergeneracional” que incorpori, juntament amb l’evolució en l’esperança de vida, “altres indicadors complementaris”, que no es detallen, per augmentar la viabilitat futura del sistema públic de pensions.

Segons ha assenyalat Escrivá, el Govern vol accelerar al màxim aquesta reforma de les pensions per evitar que es traspassi a les generacions més joves tot el pes que suposarà per a uns ofegats comptes públics el cost econòmic que tindrà, d’aquí a pocs anys, la jubilació de la generació del baby boom espanyol.

Ha ocurrido un error, intentalo de nuevo
Pregunta a nuestros expertos

Tus comentarios serán publicados una vez sean validados por nuestro equipo