Envellir és una actitud

Sabies que a la meitat dels espanyols no els preocupa el pas dels anys?

A VidaCaixa hem dut a terme un estudi que analitza la percepció dels espanyols amb relació a l’envelliment i a les persones grans. L’estudi s’emmarca dins “Seguir creciendo”, un projecte llançat per desmentir els tòpics vinculats a l’edat i a les diferents generacions, en el qual es dona veu a cadascuna d’elles.

La campanya està protagonitzada pel periodista Iñaki Gabilondo (Baby Boomer), la psicòloga Patricia Ramírez (Generació X) i l’escriptor i youtuber Javier Ruescas (Millennial), dirigits per la periodista Olga Viza.

Tots tres reflexionen sobre la importància de mantenir una actitud positiva davant el pas dels anys i coincideixen que hi ha una gran diferència entre envellir i créixer. “Créixer és aprendre sense parar, viure amb lucidesa”, explica Iñaki Gabilondo. Per a Patricia Ramírez és una qüestió d’experiència: “Créixer és omplir la motxilla de la vida d’experiències que ens fan ser més persones”. I per a Javier Ruescas està vinculat a les responsabilitats: “Créixer té a veure amb la presa de decisions”.

Viure cada dia amb una actitud positiva

Al nostre país hi ha una actitud positiva davant el fet d’envellir i, fins i tot, ens sentim més joves del que realment som: a partir dels 35 ens sentim 10 anys més joves i assumim el pas dels anys com un fet natural. Fins i tot un 21% dels enquestats són capaços de trobar coses positives al pas el temps. Ho veuen com a senyal de vida, d’experiència i de maduresa.

El que sí que ens importa, i molt, és l’aspecte. El 65% dels que sí que es preocupen per l’envelliment afirmen que el seu físic els seguirà important, independentment de l’edat.

Llavors, fins a quin punt envellir és una qüestió d’actitud? Segons el baròmetre, entre els enquestats que no es mostren preocupats pel fet d’envellir, el 61% creu que ser una “persona gran” és més una qüestió de caràcter que d’edat.

En quin moment deixem de créixer i ens fem grans?

El baròmetre també pretén definir en quin moment les persones deixen de ser joves i es converteixen en “persones grans” o “vells”. De mitjana, al nostre país es considera que:

  • Una persona és “gran” quan ha superat els 56 anys.
  • La “vellesa” comença als 73 anys.
  • A partir dels 81 es considera que una persona és “anciana”.

Generacions i economia casolana

Els reptes socials als quals s’enfronten avui dia les persones grans se centren principalment en el seu benestar. El 79% dels espanyols destaquen la importància de mantenir una bona salut, el 76% apunta el problema de fer front a la soledat i el 71% creuen que s’han de mantenir actius.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

En l’àmbit econòmic, el 72% dels espanyols afirmen que els preocupa la quantia de la pensió. A més, set de cada deu es mostren preocupats per la pèrdua de poder adquisitiu durant aquesta etapa de la vida. Que la pensió pública sigui suficient per viure preocupa al 75% de les dones i al 68% dels homes i disposar d’estalvi complementari preocupa al 56% de dones però al 47% dels homes.

Tres generacions, una realitat

Tant si ets Millennial com si pertanys a la “Generació X” o la “Generació del Baby Boom”, és possible que t’hagis sentit allunyat de la manera de pensar de persones més grans o més joves. En realitat, no som tan diferents. Vols saber-ne més?

Descobreix la llista de reproducció amb tots els vídeos!

També pots escoltar les paraules de tots els protagonistes al podcast de Spotify!

Això també t’agradarà

Hi ha hagut un error, intenta-de nou

Pregunta als nostres experts

Els teus comentaris seran publicats una vegada siguin validats pel nostre equip