El pes de l’envelliment en el creixement econòmic d’Espanya (i les seves conseqüències en la jubilació)

La demografia té un paper determinant en l’economia d’un país. El Banc d’Espanya dibuixa en el seu últim informe anual un panorama de futur en què cada vegada hi haurà més jubilats, menys naixements i menys dones incorporades al mercat de treball. Conseqüències? D’una banda, un menor creixement econòmic; de l’altra, més incertesa sobre l’actual sistema de pensions públic.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

El supervisor bancari, d’acord amb les dades que utilitzen els seus analistes, s’ha vist obligat a empitjorar les seves previsions sobre el creixement potencial d’Espanya. Així, si abans de la crisi era d’un 3%, ara aquesta xifra ha estat rebaixada fins a l’1,2% anual en el període 2020-2025. El progressiu envelliment de la societat espanyola provocarà que la població caigui un 0,2% anual en el mateix període, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) amb què treballa el Banc d’Espanya.

“Des d’una perspectiva de mitjà i llarg termini, és prioritari afrontar els reptes derivats de l’impacte de l’envelliment de la població sobre les finances públiques i, en particular, sobre el sistema de pensions”, assenyala l’informe, que posa l’accent en la necessitat de les últimes reformes sobre les pensions realitzades pel Govern i que han suposat, entre altres mesures, l’augment de l’edat de jubilació fins als 67 anys el 2027.

“Aquestes reformes –continua l’anàlisi del Banc d’Espanya– han reforçat substancialment la sostenibilitat del sistema, si bé la seva adequació a les necessitats d’una població progressivament més envellida planteja reptes notables. Concretament, en absència de modificacions addicionals dels ingressos del sistema, el mecanisme d’ajust es produeix principalment a través de la pensió mitjana, la qual cosa, en un context de creixement significatiu de la taxa de dependència, implica la necessitat d’analitzar la possible incorporació d’altres fonts de finançament al sistema, delimitar els conceptes que es financen a través seu i, si escau, desenvolupar els mecanismes d’assegurança i estalvi que ajudin a complementar en el futur les pensions del sistema públic de repartiment, com els que ja s’han implantat en altres països”.

I és que de cara al futur, i tenint en compte totes les variables que sustenten l’anàlisi del supervisor bancari, molts estalviadors es pregunten amb raó què cobraran de pensió quan es jubilin.

Per això, recentment s’ha posat en marxa un simulador de jubilació que permet aportar una mica de llum a aquestes inquietuds compartides per molts. Aquesta eina duu a terme una estimació, calculada en funció de les variables que el mateix interessat aporta; és a dir, quant creu que cobrarà de pensió, quant vol cobrar, quant cobrarà realment i el que necessita estalviar per portar la vida que projecta. Es tracta d’un bon exercici per comprovar si cal polir l’estratègia d’estalvi per al futur i prendre decisions pel que fa al cas.

Llegeix també: Com puc treure el màxim partit dels meus estalvis?

Com hem vist que assenyala el Banc d’Espanya, el sistema públic de pensions espanyol és insuficient avui dia per oferir als jubilats una pensió que garanteixi un nivell de vida adequat. Les eines d’estalvi a llarg termini ajuden a complementar aquesta pensió i a mantenir uns ingressos determinats per a la vida que un espera tenir quan acabi la seva etapa laboral.

Els plans de pensions, els PIES i les AIELT són opcions interessants en aquest sentit.

Amb relació al pla de pensions, cal destacar que es tracta d’un producte financer d’estalvi a llarg termini que disposa d’uns interessants avantatges fiscals. Té una limitació: únicament es poden aportar 8.000 euros l’any (o el 30% de les rendes del treball), tot això deduïble en la seva totalitat de l’IRPF.

Pel que fa als PIES, també cal destacar que el seu tractament fiscal és un dels seus atractius: si els diners que hem aportat es rescaten en forma de renda vitalícia, queden exempts de pagar impostos. De la mateixa manera que amb el pla de pensions, la limitació és de 8.000 euros anuals, i un màxim de 240.000 euros el que es pot aportar al producte.

En el cas de l’AIELT és destacable saber que els rendiments del producte no tributen si es manté la inversió un mínim de cinc anys i no s’aporten més de 5.000 euros per persona i any.

Això també t’agradarà

Hi ha hagut un error, intenta-de nou

Pregunta als nostres experts

Els teus comentaris seran publicats una vegada siguin validats pel nostre equip