Espanya i el camí cap a una societat més envellida

Com serà Espanya en les properes dècades? “Serà un país envellit, amb una nombrosa població de gent gran i una esperança de vida cada vegada més alta.” Aquest és el resum que Diego Ramiro Fariñas, investigador responsable de la Unitat d’Estudis Demogràfics i Socials del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), va fer en aquesta entrevista per al blog de VidaCaixa.

Fes la teva simulació: Vols saber quant cobraràs quan et jubilis?

Les seves paraules estan argumentades amb estudis estadístics com la Projecció de la Població d’Espanya 2014-2064, publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i de la qual ja vam informar també en aquest blog a Com serà Espanya d’aquí a 50 anys i com afectarà les futures pensions?

Aquest canvi demogràfic queda perfectament reflectit al mapa que acompanya aquest article. Com es pot apreciar, el percentatge de persones més grans de 65 anys, i més des del 1971 fins al 2029, que són les dades disponibles de l’INE amb relació a totes les comunitats autònomes, augmenta considerablement any rere any. Un dels aspectes que revela aquest mapa és que, a nivell intern, Espanya envellirà més de pressa pel nord que pel sud. Galícia, el País Basc, Astúries i, en menys mesura, Catalunya i la Comunitat de Madrid seran els punts de la península Ibèrica que més envelliran.

D’altra banda, les dades de la dècada dels 70 i principis dels 80, en què el percentatge de persones més grans de 65 anys no sobrepassa la franja del 10-15% per al conjunt de l’Estat espanyol, posen de manifest que el sistema actual de pensions, en el qual les persones en edat de treballar (18-65 anys) paguen a les que es retiren (+65 anys), funcionava amb aquella demografia. Actualment, en un context en què la societat envelleix més, és cada cop més insuficient que l’esforç dels treballadors cobreixi d’una manera adequada les necessitats econòmiques d’aquells que es jubilen.

L’anàlisi d’aquestes dades fa intuir que el canvi demogràfic que afronta Espanya en les properes dècades, una transformació que afecta la immensa majoria dels països industrialitzats, serà profund i modificarà qüestions essencials de l’organització de la nostra societat tal com la coneixem avui. “Hi haurà una revolució sobre com organitzem les nostres vides, sobre quines són les etapes clàssiques de la vida”, explica en aquesta entrada del blog de VidaCaixa el director del Centre d’Estudis Demogràfics de Catalunya, Albert Esteve.

Les dades projectades per l’INE revelen el següent: l’Espanya actual té, per exemple, 1,8 milions de ciutadans a la franja d’edat de 70 a 74 anys. El 2064 haurà augmentat, segons aquestes projeccions, fins als 2,3 milions, és a dir, un increment de mig milió de persones. Aquest patró es repeteix en altres franges: de 75 a 79 anys l’augment és ni més ni menys que de 747.000 habitants més. Més dades: els més grans de 90 a 94 anys passen de 333.187 a 1.934.964; les persones de 95 a 99 anys passaran de 75.270 a 1.130.629, i, finalment, els espanyols amb més de 100 anys seran 372.775, davant els 13.551 actuals.

Les dades de l’INE coincideixen plenament amb altres informes publicats recentment a nivell europeu. És el cas de La UE al món, divulgat per Eurostat, l’oficina estadística de la Comissió Europea. Segons aquest treball, en les properes quatre dècades el nombre de persones amb una edat igual o superior als 65 anys es duplicarà respecte a les que es troben en edat de treballar. És a dir: hi haurà només dos treballadors per cada persona més gran de 65 anys, la meitat que actualment.

Llegeix també: Com em puc jubilar anticipadament?

En aquesta mateixa línia es troba Concepció Patxot, especialista en l’anàlisi de l’estat del benestar en un entorn demogràfic canviant i Doctora en Economia de la Universitat de Barcelona (UB), que assegura que “s’apropa un tsunami demogràfic” que afectarà especialment les pensions públiques de jubilació.

Arribats a aquest punt molts es pregunten sobre la importància de saber què cobraran de l’Estat un cop hagin acabat la seva etapa laboral i comprovar si en tindran prou per al tipus de vida que volen portar. Ara s’ha posat en marxa el simulador de jubilació, que calcula en funció de diferents paràmetres –com els ingressos previstos un cop jubilat, així com els ingressos actuals– quina és la diferència entre els uns i els altres.

Sens dubte, i d’acord amb les previsions demogràfiques dels principals centres espanyols i europeus, sembla un exercici encertat per plantejar-nos la nostra estratègia de cara a la jubilació i, si cal, utilitzar alguna de les eines d’estalvi privat per complementar la pensió, és a dir, el pla de pensions, el pla individual d’estalvi sistemàtic (PIES) i l’assegurança d’estalvi individual a llarg termini (AIELT), tots tres amb importants avantatges fiscals.

Per exemple, l’estalvi invertit en un pla de pensions és deduïble en la seva totalitat en la declaració de la renda, sempre que no se superin els 8.000 euros anuals o el 30% de les rendes netes del treball, que són els límits fixats pel Govern en l’última reforma de les pensions.

Així mateix, pel que fa al PIES, cal destacar que no es paguen impostos si es rescata l’estalvi en forma de renda vitalícia. Com passa amb el pla de pensions, hi ha una limitació anual de 8.000 euros i l’aportació màxima total no pot superar els 240.000 euros.Finalment, cal dir que amb una AIELT no es tributa si es manté la inversió almenys cinc anys i no se superen els 5.000 euros per persona i any.

Finalment, cal dir que amb una AIELT no es tributa si es manté la inversió almenys cinc anys i no se superen els 5.000 euros per persona i any.

Això també t’agradarà

Hi ha hagut un error, intenta-de nou

Pregunta als nostres experts

Els teus comentaris seran publicats una vegada siguin validats pel nostre equip