Els inconvenients de la jubilació parcial

La legislació espanyola preveu diferents tipus possibles de jubilació. La més habitual és l’ordinària, que és aquella a la qual es poden acollir els treballadors amb una cotització a la Seguretat Social d’almenys 37 anys i 3 mesos (actualitzat d’acord amb les taules del 2021) i 65 anys, o, en el cas que no hagin arribat a aquests anys de cotització, hauran d’esperar a complir els 66.

A més, hi ha la jubilació anticipada, que implica avançar el retir respecte a l’edat establerta segons determinats supòsits (com, per exemple, per cessament voluntari del treballador, per cessament involuntari, per haver exercit una activitat penosa, perillosa, tòxica o insalubre, o pel fet de patir una discapacitat superior o igual al 65%); la jubilació flexible (que consisteix a compatibilitzar la pensió de jubilació amb una feina a temps parcial), i la jubilació demorada, que és semblant a l’anterior i que està adreçada a professionals que han complert l’edat legal de jubilació però que volen continuar treballant.

Particularitats de la jubilació parcial

Hi ha una modalitat més que, per la seva singularitat, exigeix una anàlisi més profunda. Es tracta de la jubilació parcial, que consisteix en l’adquisició d’un percentatge de la pensió que li correspon al treballador mentre duu a terme una feina a temps parcial, per la qual cosa és reconegut amb un salari. Per poder-s’hi acollir, la persona ha de tenir, almenys, 62 anys i 8 mesos, i haver cotitzat 33 anys; o 61 anys i 10 mesos si s’ha cotitzat 35 anys o més.

La legislació estableix que la reducció de la jornada laboral serà, almenys, d’un 25% i, com a màxim, d’un 50%, sense que calgui formalitzar simultàniament un contracte de relleu. També és possible que sigui d’un 75% en el cas que el treballador rellevista sigui contractat a jornada completa a través d’un contracte de durada indefinida.

Qualsevol persona que decideixi acollir-se a la jubilació parcial ha de saber que, a més d’haver cotitzat un mínim de 15 anys a la Seguretat Social, cal que dos d’aquests anys siguin immediatament anteriors al moment de cursar la sol·licitud. A més, en els casos dels contractes de relleu a temps complet, s’estableix el requisit d’haver cotitzat, almenys, 34 anys i 9 mesos i disposar d’una antiguitat a l’empresa de 6 anys o més.

Una opció econòmica interessant

La jubilació parcial és compatible, per descomptat, amb els contractes i feines a temps parcial anteriors a la sol·licitud d’entrada en aquesta modalitat de jubilació, així com amb les feines concertades després de sol·licitar-ho, sense que es pugui augmentar la durada de la jornada que es duia a terme.

També és permès compatibilitzar-la amb prestacions per desocupació i pensions de viduïtat derivades de feines a temps parcial que hagin tingut lloc abans d’entrar en aquest tipus de jubilació.

Per a qualsevol treballador, la jubilació parcial és una opció molt interessant que val la pena avaluar, ja que li dona la possibilitat de reduir la jornada laboral, al mateix temps que rep el percentatge de la pensió que li correspon, l’import de la qual, en qualsevol cas, no pot estar per sota de la pensió mínima vigent en aquell moment. A més, a diferència d’altres modalitats com la jubilació anticipada, no s’hi aplica cap coeficient de reducció, per la qual cosa, en termes globals, la quantia d’aquestes pensions és proporcionalment més gran. No cal dir que la pensió de jubilació parcial gaudeix de la mateixa revalorització que la resta d’opcions de pensions contributives.

Obstacles a la jubilació parcial

Les pensions d’incapacitat permanent o absoluta i de gran invalidesa són incompatibles amb la jubilació parcial, així com qualsevol altra pensió per jubilació derivada d’una altra activitat diferent de la que es dugui a terme en el contracte a temps parcial. A aquestes exigències se n’hi afegeix una altra que és, si fos possible, més rellevant i estructural, com és que, en general, resulta bastant difícil per a molts treballadors poder acollir-s’hi, a causa dels requisits tan elevats que comporta.

A més, des del punt de vista de l’Administració, aquesta modalitat de jubilació té un cost econòmic alt, ja que no s’hi aplica cap mena de coeficient reductor, la qual cosa significa, en definitiva, una despesa més gran per al sistema.

Ha ocurrido un error, intentalo de nuevo
Pregunta a nuestros expertos

Tus comentarios serán publicados una vez sean validados por nuestro equipo