El Govern mostra el seu suport als plans de previsió social empresarial

El sistema de pensions disposa, a Espanya, de tres puntals fonamentals. El primer és el de la Seguretat Social, a través del qual l’Estat garanteix (com una de les prioritats dins del Sistema del Benestar) l’accés a una sèrie de prestacions suficients per als treballadors que compleixen, almenys, els requisits previstos en aquest sentit. Aquest primer puntal es finança a través dels ingressos de les persones que estan treballant i cotitzant actualment, sota un model que s’anomena de repartiment i que té com a característiques principals que és proporcional (com més gran és la cotització durant la vida laboral, el més freqüent és que es rebi una pensió més alta) i contributiu (només qui ha cotitzat prou rep una pensió contributiva).

Aquest primer puntal és clau per finançar les pensions de jubilació dels treballadors que es retiren, així com altres contingències tan importants com la invalidesa, la incapacitat temporal o la desocupació. A més d’aquestes pensions contributives, la Seguretat Social també vetlla per l’equitat social a través de les pensions no contributives, que tenen com a missió principal cobrir les necessitats bàsiques de les persones que no han pogut cotitzar al llarg de la seva vida. Per exemple, fins fa unes dècades, era relativament freqüent que, en els matrimonis, només treballés un dels membres –habitualment, el marit–, de manera que l’altre cònjuge es dedicava a la cura dels fills. El problema sorgia quan el primer moria i la família es quedava sense ingressos suficients per sobreviure.

De cara, sobretot, a alleugerir la càrrega econòmica de la Seguretat Social, hi ha uns altres dos puntals que ajuden a conformar el model de previsió social. D’una banda, tenim la previsió social empresarial, basada en un sistema de capitalització, que pretén generar un capital complementari a la pensió pública gràcies a les contribucions de les entitats a favor de l’empleat. D’altra banda, el tercer puntal es fonamenta en l’estalvi individual, que té els seus màxims exponents en els productes d’estalvi i d’inversió de cara a la jubilació, i entre els quals destaquen, pel seu volum de patrimoni a Espanya, els plans de pensions. Igual que en el cas del segon puntal, es tracta d’un sistema de capitalització voluntària que gaudeix d’un seguit d’avantatges fiscals que és important conèixer, com, per exemple, que les aportacions efectuades són deduïbles en l’IRPF, fins a 2.000 € amb un màxim del 30% dels rendiments nets del treball o activitats econòmiques del contribuent.

L’aposta de l’Administració pel segon puntal

Els tres puntals són en el focus del debat des de fa anys, a causa del fet que els canvis demogràfics que s’estan produint al país (nombre més petit de naixements, creixement imparable de l’esperança de vida, cada vegada més persones opten a rebre la pensió de jubilació màxima) han posat seriosament en dubte la sostenibilitat financera del sistema de pensions tal com es troba actualment, almenys, si no s’emprenen reformes. De fet, a Espanya, la taxa de substitució (és a dir, la relació entre l’últim sou i la pensió de jubilació) és de les més altes del món.

Per exemple, l’estalvi individual té un component molt relacionat amb l’educació financera de les persones i amb la seva capacitat per establir objectius vitals a llarg termini, com pot ser obtenir una rendibilitat i un patrimoni suficients per evitar perdre poder adquisitiu un cop s’arribi a la jubilació. Malgrat això, des del 2021, l’aportació màxima anual que es pot dur a terme en aquest tipus de productes a Espanya puja a 2.000 euros, mentre que, fins a aquesta data, es podia aportar un màxim de 8.000 euros anuals a un pla de pensions individual.

A canvi, des del Govern es vol potenciar el segon puntal per situar-lo en línia amb altres països europeus en els quals, per exemple, hi ha sistemes d’autoafiliació de treballadors. El seu màxim exponent són els plans de previsió social empresarial (PPSE), que consisteixen en un contracte d’assegurança que activa l’organització per als seus treballadors. La seva premissa fonamental és que afecta la totalitat de la plantilla, si bé les aportacions poden variar segons la categoria laboral de cada individu. L’empresa, per la seva banda, no pot suprimir sota cap concepte el PPSE i recuperar els diners, sinó que només està habilitada per canviar de PPSE o de pla de pensions d’ocupació. A més, l’entitat es beneficia de bonificacions fiscals que poden ser-li útils, per exemple, per fidelitzar els seus professionals. D’altra banda, si la relació entre companyia i treballador finalitza abans de la jubilació, aquest últim pot accedir al capital acumulat per contractar un producte de previsió similar.

20202021
Plans de pensions individuals8.000 € fins a un màxim del 30% dels rendiments nets del treball o d’activitats econòmiques2.000 € fins a un màxim del 30% dels rendiments nets del treball o d’activitats econòmiques
Plans de pensions d’ocupacióLímit conjunt amb els plans de pensions individuals10.000 € fins a un màxim del 30% dels rendiments nets del treball o d’activitats econòmiques (es permet incrementar en 8.000 € el límit estàndard amb contribucions empresarials)

Mentre que per als plans de pensions individuals s’ha reduït la desgravació fiscal a 2.000 €, en els plans d’empresa s’ha permès incrementar les aportacions en 8.000 € (fins a un màxim de 10.000 €) mitjançant contribucions empresarials. A més, hi ha damunt la taula impulsar per al futur el model anglès, a través del qual totes les empreses estan obligades a oferir als seus empleats un pla de pensions, de manera que el treballador hi és inscrit automàticament, la qual cosa vol dir, a la pràctica, que una part del seu salari va cap a la pensió privada. Només és possible renunciar-hi si ho sol·licita de manera expressa, tot i que, segons dades de l’Executiu del país britànic, el 90% decideix quedar-se voluntàriament en el sistema.

Així mateix, l’Executiu va presentar, en una disposició transitòria de l’esborrany de Pressupostos Generals de l’Estat, la proposta de creació d’un fons de pensions públic obert, de gestió privada, amb l’objectiu de fomentar i facilitar l’estalvi d’autònoms i empleats de pimes, així com, també, dels ocupadors del sector públic.

Al llarg del 2021, el Govern ha afirmat que presentarà un projecte de llei sobre fons de pensions públics d’ocupació, en el qual s’atribueixi a l’Administració General de l’Estat capacitat legal per promocionar-los. Segons s’ha assegurat, s’hi podran adscriure els plans de pensions del sistema d’ocupació d’aportació definida per a la jubilació que així ho estableixin en les seves especificacions, igual que els plans de pensions de la modalitat d’ocupació que no determinin un fons de pensions específic concret.

Ha ocurrido un error, intentalo de nuevo
Pregunta a nuestros expertos

Tus comentarios serán publicados una vez sean validados por nuestro equipo