Claus per establir la meva pròpia desconnexió digital

És innegable que la connexió digital és una fita tecnològica que ens ha aportat moltíssims avantatges en les últimes dècades, molts dels quals vam podem percebre encara més clarament durant la pandèmia. Per exemple, gràcies a aquests guanys vam poder seguir connectats –encara que fos a través d’una pantalla– amb els nostres éssers estimats, tenir accés a un ventall molt ampli de productes i serveis quan no ens podíem moure de les quatre parets de casa, i també va permetre a les empreses i escoles continuar operant… entre moltes altres coses.

El repte de la connexió digital és la desconnexió

Això no obstant, la connexió digital ja comportava un gran repte per a molts i això sembla que s’ha amplificat a l’era postconfinament: aconseguir desconnectar.

El món digital mai s’apaga, segueix actiu i accessible 24/7 (24 hores al dia, 7 dies a la setmana), ens té “enganxats” a una pantalla (o a unes quantes!) i ens permet tenir-ho tot a la nostra disposició i en pocs clics. És molt pràctic i convenient, és clar, però també ens allunya del legítim descans mental i ocular i de la connexió social humana que tant necessitem les persones.

Així doncs, ens preguntem: com podem aprendre a desconnectar per descansar, per poder tornar a connectar amb nosaltres mateixos i amb altres éssers humans presencialment?

Què podem fer per establir la nostra pròpia desconnexió digital?

Des d’Ellas Coach pensem que una desconnexió digital es fomenta a través dels passos següents:

1. Legitima l’aturada entre tasques

En primer lloc creiem que, en la societat accelerada, sobreestimulant i digital en què vivim, és molt necessari saber aturar-se per recarregar les piles i tornar a estar enfocats, eficients i productius. Nosaltres parlem de legitimar l’aturada. L’aturada pot ser curta o més llarga.

Una aturada curta imprescindible que practiquem en el nostre dia a dia és donar-nos temps per entrar i sortir… d’una reunió a una altra, d’un projecte a un altre, d’una activitat a una altra, sigui la que sigui: entre dues videotrucades, entre el final de la jornada laboral i el començament de la meva jornada privada i/o familiar… Aquesta aturada pot ser curta, de cinc a deu minuts, per a una pausa biològica, estirar les cames, descansar la vista, desconnectar de la(es) pantalla(es), fer unes respiracions profundes, escoltar una música que em permeti sortir d’una activitat o que em prepari per entrar a la següent…

Una aturada més llarga que ens ajudarà a fomentar la desconnexió digital és aturar-se per reflexionar sobre el temps i l’ús digital que tenim actualment.

  • En un primer pas, ens podem posar la gorra d’observador: observar sense intentar canviar res, simplement prendre consciència de la nostra realitat actual.
  • En un segon pas, preguntar-nos i decidir “què vull fer al respecte?”. Cadascun de nosaltres tindrem casuístiques molt específiques i, des de la responsabilitat, ens pertoca marcar aquesta línia sana, equilibrada i realista entre connexió i desconnexió.
  • El tercer pas ens portarà a passar a l’acció: “quins canvis em puc proposar per fomentar la meva desconnexió digital?”.

Des d’Ellas Coach compartim algunes possibilitats que podem modificar i adaptar a la nostra realitat i necessitats i, com en un bufet lliure, triar aquelles que ens semblin sanes, equilibrades i realistes. T’avancem que impliquen deixar la multitasca i intentar evitar l’híbrid online/offline.

2. Apaga els teus dispositius

Tanca l’ordinador quan finalitzis la teva jornada laboral, i encara més si estàs teletreballant. Hi ha la Llei orgànica 3/2018 de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals, que estableix que el treballador no està obligat a contestar whatsapps, correus electrònics o atendre trucades més enllà del seu horari laboral. Però realment depèn de cadascun de nosaltres fer-ne ús.

Sabem que no sempre és possible i que per descomptat hi ha excepcions, però ens toca a nosaltres decidir si volem que siguin excepcions o la normalitat. En aquest sentit, ens pot ajudar molt disposar d’un bon pla offline després: tenir una activitat esportiva planificada, una trobada amb un amic, anar a buscar els nens a l’escola… Tingues un compromís amb tu mateix o amb altres persones presencialment per afavorir la desconnexió digital.

3. Limita el consum de xarxes socials

Per controlar el temps que hi dediquem hi ha moltes aplicacions que posen a la nostra disposició la possibilitat de monitorar el temps d’ús i, fins i tot, indicar un temps màxim que ens proposem consumir per dia.

4. No miris el mòbil durant les primeres hores del dia

Permete’t despertar-te naturalment i esmorzar tranquil·lament sense saltar d’una notícia a una altra, d’un whatsapp a un altre, d’una story a una altra…

I en les hores de descans (pausa, dinar, etc.) del teu dia laboral, potser et pots proposar el mateix: monitorar i limitar el teu ús digital. I quan decideixis estar offline, apaga les notificacions per descansar i gaudir tu sol o de la teva companyia!

5. No convidis el mòbil/tablet al llit!

Deixa’ls carregant-se en un altre lloc de casa teva i posa’t en mode avió. “És que el faig servir per despertar-me al matí”, pensaràs. Sí, però hi ha un invent fantàstic que va néixer fa més de dos segles i que ens pot aportar els mateixos beneficis: un despertador.

N’hi ha dels de tota la vida fins als més moderns, que calculen el temps i la qualitat del descans per permetre que ens despertem en un moment adequat del nostre cicle de son i amb una música agradable que ofereix un despertar suau i plaent.

6. Torna als llibres en paper

Sí, els e-books són molt pràctics i lleugers, sobretot quan ens desplacem, però res ens impedeix tenir almenys alguns llibres en paper a casa que puguem deixar a la tauleta de nit per evitar començar/acabar el dia amb una pantalla.

7. Gaudeix de l’entorn

Ara que podem tornar a moure’ns, torna a apropar-te a la natura, a l’art, als meravellosos pobles del nostre país que es mereixen la teva visita… i prova de deixar el mòbil a casa!

La desconnexió t’ajuda a estar “més present”

Aquests suggeriments impliquen establir nous costums o tornar a rutines offline i, per tant, això significa sortir de la nostra zona de confort (o de la nostra zona de wifi) i trencar amb certs hàbits, a vegades molt ancorats en la nostra vida, però que, si ens els mirem amb una mica de distància, poden semblar fins i tot irracionals. Per exemple: estar mirant el mòbil durant una reunió (“per què soc en aquesta reunió si el que necessito és estar pendent del mòbil?” o “per què estic pendent del mòbil si on vull ser és en aquesta reunió?”) o al restaurant amb amics, companys, la meva parella, en família…

Hi insistim: cadascú és responsable de marcar la seva pròpia línia sana, equilibrada i realista entre connexió i desconnexió. I tu, on marques la teva pròpia línia?

Ha ocurrido un error, intentalo de nuevo
Pregunta a nuestros expertos

Tus comentarios serán publicados una vez sean validados por nuestro equipo