Al cap i a la fi, el més important és conservar la dignitat

Per Patricia Ramírez

L’últim que una persona pot perdre és la seva dignitat. I l’últim amb què podem jugar les persones és amb la dignitat dels altres. Aquesta és sagrada. La dignitat es defineix com “la qualitat de qui es fa valer com a persona, es comporta amb responsabilitat, llibertat, serietat i amb respecte envers un mateix i envers els altres, i no deixa que l’humiliïn ni el degradin”. Tots i totes naixem amb dignitat. No es compra, no es guanya, no te la concedeixen. Senzillament, la tens. És teva. En part som responsables de perdre-la o de permetre que altres persones ens la degradin.
Es perd la dignitat quan…

Es perd la dignitat quan…

No dirigeixes la teva vida segons la teva escala de valors

Hi ha uns valors universals i d’altres que un acaba triant i prioritzant durant la seva vida. Potser hauríem de dedicar una mica de temps, igual que en dediquem a estudiar, a llegir o a fer esport, per conèixer quines regles i valors regeixen la nostra vida. Has fet mai una llista de quin és el teu top ten de valors? Tenir-los clars i presents ens ajudarà a comportar-nos de manera coherent. I si tens dubtes pel que fa a una decisió, peca de prudent.

Si mai t’has plantejat aquest tema, pots començar per exemple definint la teva llista i focalitzar-te d’entrada en aquests valors. Tria un valor per setmana o per mes i anota cada nit tot allò que has fet al llarg del dia que estigui alineat amb aquest valor. En focalitzar-te en els teus valors, també t’adonaràs de totes les vegades en què fiquem la pota. La majoria d’aquestes són petiteses, però d’altres no ho són tant. Així doncs, focalitzar-te és ser conscient. I això ens ajuda a abandonar mals hàbits, com tocar el clàxon quan conduïm, no ser amables, generosos, bondadosos i compassius amb els altres. Es tracta només d’obrir una mica els ulls.

Si la consciència et parla, escolta-la

La consciència, la intuïció o com en vulguis dir. Posa-li el nom que més t’agradi. La mala consciència, aquest malestar, el sentiment fins i tot de desaprovació amb un mateix, de culpa o de remordiment sol aparèixer quan actuem en contra d’aquests valors o quan no som coherents amb els objectius que ens hem proposat. Tenim mala consciència quan ens saltem l’alimentació saludable o quan pleguem de la feina, tot i haver complert l’horari, sense haver finalitzat totes les tasques.

La consciència ens diu: “T’estàs equivocant, n’estàs segur?”, “Això serà bo per a tu?”, “No te’n penediràs després?”. Sabem que escridassar, ofendre, criticar o no ajudar els altres està malament, però ho fem. Si no ens sentíssim malament per això, segur que repetiríem el mateix comportament, el normalitzaríem, i el món seria bastant més cruel i menys humà.

Així doncs, la consciència ens clava puntadetes de peu perquè afinem el cor i la humanitat. Ens demana que reflexionem, que valorem les conseqüències de les nostres decisions. I que busquem amb això respectar-nos a nosaltres i respectar els altres. Si sents que la consciència et parla, deixa de banda la impulsivitat, apunta en una llibreta què et passa pel cap, com et fa sentir, i pensa si hi ha una alternativa més compassiva i bondadosa.

Els drets humans són el mínim

Independentment del teu color, religió, idees polítiques, orientació sexual, idioma o qualsevol altra diferència, totes les persones tenim dret a ser tractades amb respecte i a tenir uns mínims que ens permetin viure amb aquesta dignitat. Feina, habitatge, aliments, higiene. No tots tenim accés a aquest món, però sí que tenim tots i cadascun de nosaltres l’obligació de vetllar pels drets i la dignitat d’aquells que es troben en situacions desfavorides o de desavantatge. No és una opció, és una obligació ètica i moral. Si tens la sort d’haver nascut en un lloc privilegiat o en una família privilegiada, no et posis la bena davant dels ulls. No pensis que la vida té aquests desequilibris i que tu has tingut sort. Potser la teva sort és el motor o el senyal perquè t’involucris millorant la vida d’altres persones.

Posar límits és posar respecte

Posar límits amb relació a la dignitat significa triar el tipus de relacions que volem establir amb l’entorn, començant pel nostre superior, passant pels companys de feina i acabant pel grup més significatiu, com són els amics i la família. Perds la dignitat quan permets que et parlin sense respecte, que et comparin, t’humiliïn, es burlin de tu, o quan consents i permets conductes per part d’altres persones que són contràries als teus valors. Alguna vegada algú t’ha proposat marxar d’un lloc sense pagar?; la teva parella t’ha plantejat mai tenir una relació més oberta i has fet uns ulls com unes taronges?; has permès que el teu grup d’amics s’acarnissin amb algun conegut, a qui han deixat com un drap brut, sense pietat i sense cor?; algú s’ha adreçat a tu de manera humiliant, despectiva? Hi ha centenars de situacions en les quals no estem còmodes. No permetis que passin davant teu o que les tinguin amb tu. Atura-ho, digues no, demana respecte, ves-te’n del lloc, no cedeixis… Sempre ets a temps d’escollir la teva resposta, la teva reacció, la teva manera de viure aquest moment. I sí, això et pot comportar pèrdues. Perdre amics, perdre una feina, allunyar-te de familiars. Però, escolta, amb la consciència ben tranquil·la.

No en nom de l’amor

Qui et demani el que no vols donar, qui provi de manipular-te perquè accedeixis a allò que no et ve de gust, qui t’exigeixi sacrificis injustos i poc dignes en nom de l’amor, no sent amor per tu. Ni com a familiar, ni com a amic, ni com a parella.

Perdre la dignitat té un cost emocional enorme. Val la pena pagar el preu per poder viure dignament.

Això també t’agradarà

Hi ha hagut un error, intenta-de nou

Pregunta als nostres experts

Els teus comentaris seran publicats una vegada siguin validats pel nostre equip