Cinc estressors estiuencs

Per Patricia Ramírez.

El mes d’agost és el mes de les vacances per excel·lència. Quan llegim o sentim la paraula vacances gairebé tots l’associem a descans, aficions, menjar amb temps, desconnectar del correu electrònic, estar amb amics, viatjar, conèixer coses noves, llevar-te tard o practicar més esport. És a dir, associem vacances amb plaer. Però no tothom viu les vacances d’aquesta manera tan idíl·lica. Aquests dies, per a alguns, poden estar associats a factors estressants.

Un dels motius pel qual algunes persones no gaudeixen dels seus dies de descans és la falta de rutina. El que per a uns és molt atractiu, com és el fet de no tenir plans, no tenir horaris, no estar sotmès a res, per a d’altres és horrible. Sobretot per als qui tenen nens petits. Hi ha persones que adoren l’ordre, l’organització i tenir-ho tot planificat. I això no és pitjor ni millor que l’anarquia i la flexibilitat d’altres. L’important és mirar de coincidir amb la teva parella per tal que tingui un valor semblant. Quan s’ajunta un anàrquic mancat de plans amb una persona completament organitzada i quadriculada, poden saltar espurnes.

Un altre estressor pot ser el fet de compartir les teves vacances amb persones que no t’agraden. Seria genial poder triar el lloc idíl·lic de vacances i les persones amb qui decideixes passar-les. Però quan vius en parella i tens fills, poden sorgir conflictes pel que fa a les visites als avis. Conviure amb els sogres no és una cosa que tothom porti bé. Et sents obligat a seguir el seu ritme quan et conviden a casa seva o a estar pendent d’ells si els convides a la teva. I al final, ni desconnectes ni descanses. Certament, hi ha cases d’estiueig que són tan espaioses i sogres tan meravellosos que això permet que tothom tingui el seu espai o que s’estigui molt còmode amb ells. Però no és el més freqüent.

És possible també que muntis un viatge amb amics i t’adonis que sou amics fantàstics per sortir a prendre canyes, però incompatibles per viatjar. I és que quan viatges, cal que coneguis bé les persones i tinguis gustos semblants. Hi ha amics que discuteixen pel restaurant on dinar, el museu que es visita o les excursions que es fan. Assegura’t d’anar-te’n de viatge amb gent que sigui compatible amb tu.

Un tercer motiu de malestar durant les vacances, i parlant de viatges, poden ser els problemes amb l’organització del mateix viatge o, més ben dit, la desorganització. Quan t’informes en una agència o hi contractes un viatge, moltes vegades te la jugues. Durant un viatge hi ha molts factors que poden fallar: retard en els viatges, que l’hotel sigui de pitjor qualitat que la que pensaves que havies contractat o que et posis malalt. Com més previsor siguis, millor. Assegura’t de contractar-lo amb algú de confiança. A vegades el low cost no surt tan low com sembla. Intenta tenir tot el que sigui controlable sota control.

Els dies de descans són això, dies de descans. Quan et toca netejar, tenir convidats, atendre els petits vint-i-quatre hores al dia, acabes més rebentat que quan ets a la feina i els nens a la guarderia. No sempre és fàcil solucionar aquest punt quan no es disposa d’ajuda o d’organització i logística. A vegades, els avis poden donar un cop de mà i la parella aconsegueix trobar un forat per a ella; a vegades, els nens s’entretenen dibuixant i deixen que els seus pares dormin una horeta més. Intenta facilitar-te les coses, no et compliquis amb dinars, no convidis si no et ve de gust estar pendent de gent a casa i educa els teus fills en l’autonomia per tenir una mica de temps per a tu i per a la teva parella. Si tens nens molt dependents, que per la seva curta edat requereixen tota l’estona la teva presència, prova de fer torns amb la teva parella per poder practicar el teu esport, fer una migdiada, llegir una estona o prendre el sol tranquil·lament.

Un cinquè element que pot fer sentir malament algú que intenta gaudir de les seves vacances és no tenir aficions que l’omplin i sentir-se buit durant les vacances. És típic dels workalcoholics. Et bolques tant en la feina, hi dediques tant de temps, la vius d’una manera tan intensa, hi inverteixes tantes hores a la setmana, que deixes la teva vida personal buida de contingut. Quan arriben les vacances, no tens aficions, no tens interessos, no saps què fer. Et dediques a connectar-te al mòbil, a estar pendent del que passa a l’oficina, a mirar el correu electrònic, i et fa por el fet de no estar ocupant-te dels teus assumptes, pensant que ningú millor que tu els pots resoldre. Et costa delegar i acaba convertint-se en una obsessió. Sents que el món professional es paralitza si no hi ets tu. I tot això et porta a veure’t com una persona estranya… i el pitjor és que la teva família i els teus amics també et veuen així. “Déu n’hi do! Ets incapaç d’estar tranquil i relaxar-te uns dies en família.”

Si coneixes els teus estressors vacacionals, anticipa’t i mira de posar-hi remei. Potser no tot és controlable, però si t’agafen per sorpresa un any més, tornaràs a tenir un record tens dels dies de descans.

Ha ocurrido un error, intentalo de nuevo
Pregunta a nuestros expertos

Tus comentarios serán publicados una vez sean validados por nuestro equipo