Cíborgs, són entre nosaltres

Quants cíborgs has vist aquest matí anant cap a l’oficina? Un, tres, cinc? T’han inquietat? Probablement no, perquè ni tan sols has estat conscient que hi eren.

Un cíborg és un ésser híbrid, compost per elements orgànics i dispositius cibernètics, generalment amb la intenció de millorar les capacitats de la part orgànica mitjançant l’ús de tecnologia.

A diferència dels éssers biònics, els biorobots o els androides –organismes amb habilitats millorades gràcies a la integració d’algun component artificial o tecnologia–, els cíborgs es consideren comunament mamífers.

I tu què ets, humà o cíborg?

Els cíborgs amb qui ens creuem pel carrer, amb qui prenem aquell cafè a mitja tarda, els mateixos amb qui quedem per gaudir d’un sopar a la claror de la lluna, i fins i tot aquells que ens tornen el nostre fidel reflex quan ens exposem davant d’un mirall, no s’assemblen en res als prototips que Hollywood ens ha venut en les últimes dècades.

Es tracta de persones normals, humanes, que han integrat la tecnologia als seus cossos per millorar i/o controlar algun aspecte de la seva salut. El que es coneix com a biohacking, no és res més que l’aplicació de l’ètica hacker als sistemes biològics.

Portes un marcapassos? Convius amb un sistema de monitoratge per al control de la insulina? Tens un implant coclear? Enhorabona, ets un cíborg! No ets el primer, ni seràs l’últim.

Altres exemples de tecnologia inserida en cossos humans són els avenços recents en ortopèdia de substitució, amb braços o cames protètics que poden ser controlats mentalment per l’individu.

Val a dir, però, que l’única persona al món reconeguda oficialment com a cíborg és Neil Harbisson. El Govern britànic li va concedir aquest reconeixement per la implantació d’una antena al seu cap. Aquest gadget li permet escoltar els colors i percebre colors invisibles com els infrarojos i els ultraviolats, així com rebre imatges, vídeos, música o trucades telefòniques directament al seu cap des d’aparells externs com ara mòbils o satèl·lits. A més, la seva connexió a satèl·lits li permet percebre freqüències procedents de fora de la Terra.

Estem d’acord que, a priori, pot semblar una excentricitat. Això no obstant, hi ha realment una gran diferència entre implantar-se una antena al cap o un xip a la mà? Tot va a gustos.

El primer pas cap al cíborg: on és el límit de la digitalització a les empreses?

Ja hi ha empreses que han adaptat aquesta tecnologia en les seves companyies. Ja no tenen al seu càrrec empleats cent per cent humans, sinó que la seva plantilla només es compon de cíborgs a causa de la implantació de xips a les mans dels seus treballadors.

Es tracta de microxips d’identificació implantats sota la pell –entre el dit índex i el polze–, gairebé de la mida d’un gra d’arròs. Aquesta petita càpsula els permet obrir portes, comprar snacks a les màquines de vending i accedir a l’ordinador, entre moltes altres funcions. El seu funcionament és semblant al del xip que utilitzem per identificar les nostres mascotes.

Disposa de tecnologia de radiofreqüència (RFID) i una memòria de 868 bytes, aproximadament. Funciona com una matrícula, el número de sèrie de la qual es pot canviar des d’una aplicació de telèfon mòbil. No conté cap dada personal de l’usuari i no emet senyals de geolocalització, sinó que, senzillament, es tracta d’una tecnologia que permet substituir les targetes d’accés personals dels empleats de moltes companyies.

New Fusion (Bèlgica) i Three Square Market (EUA) són exemples de companyies que ja ofereixen la possibilitat d’implantar xips entre els seus empleats. La pregunta que ens hem de fer ara no és si la teva empresa adoptarà aquesta mesura, sinó quan ho farà.

El futur de la digitalització empresarial

La digitalització és, per damunt d’altres factors, el principal mecanisme d’adaptació de què disposen les empreses en l’ecosistema de mercat, si bé, d’acord amb el I Estudi de Transformació Digital de l’Empresa Espanyola, elaborat per Good Rebels (Territorio creativo) en col·laboració amb The London School of Economics Enterprise, el 50% d’empreses i directors no estan preparats per abordar el procés de digitalització.

Es tracta d’un motor amb dues velocitats; per tant, humans i cíborgs continuarem convivint encara durant un temps.

Hi ha hagut un error, intenta-de nou
Pregunta als nostres experts

Els teus comentaris seran publicats una vegada siguin validats pel nostre equip