Canvis en els plans de pensions el 2022

Els Pressupostos Generals de l’Estat del 2022 porten noves modificacions per als plans de pensions. Com ja va passar a la reforma anterior, els canvis normatius busquen potenciar el pes dels plans de pensions d’ocupació per sobre dels plans de pensions individuals, als quals se’ls imposen noves limitacions.

La Llei de Pressupostos Generals de l’Estat inclou la reducció en 500 euros de l’aportació màxima amb dret a deducció en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) dels plans de pensions individuals, de manera que el límit baixa des dels 2.000 euros als 1.500 euros. Aquesta rebaixa en el límit màxim se suma a les mesures preses el 2020, en què el límit es va retallar dràsticament des de 8.000 a 2.000 euros. D’aquesta manera, els plans individuals veuen com un dels seus grans atractius comercials, una fiscalitat avantatjosa, va perdent interès per als estalviadors.

En canvi, el límit màxim d’aportació desgravable en els plans de pensions d’ocupació puja fins als 8.500 euros anuals (500 euros més que el 2021). A més, l’aportació a aquest tipus de plans és compatible amb l’estalvi destinat a plans del sistema individual, amb la qual cosa, combinant les dues modalitats, una persona pot augmentar les aportacions deduïbles fins als 10.000 euros.

Un dels problemes que planteja l’impuls dels plans d’ocupació, desincentivant la contractació dels individuals, és que no tothom pot accedir-hi. És el cas, per exemple, dels treballadors autònoms i els funcionaris. Aquesta és la raó per la qual el Govern ha aprovat la creació d’un fons de pensions d’ocupació promogut des de l’Estat. Aquest instrument d’estalvi tindrà limitades les comissions, en consonància amb les que s’apliquen en els plans d’ocupació i inferiors a les habituals en els plans individuals. El fons estarà obert a la participació de les gestores privades, les quals hauran d’ajustar la seva proposta per sota del límit esmentat per a les seves comissions.

Amb aquesta fórmula, un contribuent que tingui, per exemple, una base imposable de 30.000 euros i aporti 1.500 euros o més a un pla de pensions individual, haurà de tributar en l’IRPF per 28.500. Si les aportacions s’han dut a terme a un pla d’ocupació fins al màxim permès, el declarant haurà de pagar impostos per 21.500 euros. Finalment, si l’estalviador fa servir els dos instruments, podrà reduir la base imposable fins als 20.000 euros.

La raó adduïda per l’Executiu per fer prevaldre els plans de pensions d’empresa per sobre dels individuals és que aquests últims desperten l’interès, sobretot, dels estalviadors amb rendes més altes, de manera que permeten obtenir una desgravació fiscal més gran als qui tenen una base imposable més alta en l’IRPF. El Govern pretén amb aquestes mesures impulsar la generalització de l’estalvi finalista per complementar les pensions públiques, ja que ofereix la possibilitat d’accedir als plans d’ocupació tant als treballadors de petites i mitjanes empreses com als autònoms.

Les modificacions apuntades suposen un canvi radical en l’esquema de l’estalvi-previsió vigent fins ara i poden representar un obstacle important per als plans de pensions individuals i per a les gestores, que fins ara acumulaven un patrimoni gestionat proper als 90.000 milions d’euros.

Tenint en compte la regulació existent a la resta de països de la Unió Europea, des de les associacions representatives de les gestores i de les entitats asseguradores sostenen que el tractament fiscal dels plans individuals a Espanya no és substancialment diferent del que s’aplica als principals països europeus. Assenyalen, a més, que els suposats avantatges fiscals d’aquests productes no són realment una bonificació, sinó un diferiment en el pagament dels impostos ja que, quan l’estalviador rescata el pla de pensions, ha de pagar d’acord amb el mateix tipus marginal de l’Impost sobre la Renda.

Hi ha hagut un error, intenta-de nou
Pregunta als nostres experts

Els teus comentaris seran publicats una vegada siguin validats pel nostre equip