Diferència entre base reguladora i base de cotització

La base de cotització és la remuneració bruta de qualsevol treballador que inclou, a més, les pagues extra prorratejades. Cada any, l’Administració estableix uns límits màxims i mínims per a les diferents bases de cotització segons les diverses categories professionals, que serveix per establir el que s’ha d’aportar mensualment en nom del treballador per compte aliè del Règim General (tant l’empresa com el mateix empleat) a la Seguretat Social.

Com a norma general, l’empresa és la que fa els ingressos de les cotitzacions de la Seguretat Social. Al treballador se li reté un 4,7 % del salari brut mensual. Juntament amb aquest règim general, hi ha uns altres quatre grups que inclouen els autònoms, els treballadors de la llar, els del camp i els de la mar, cadascun amb les seves pròpies bases de cotització.

Les aportacions mensuals que es duen a terme a la Seguretat Social reben el nom de cotitzacions i serveixen principalment per finançar prestacions, com:

  • Les de les baixes temporals (incapacitat). Com més temps cotitzat, més remuneració es percebrà.
  • Les d’atur, que es cobren en funció de la base de cotització acumulada pels treballadors els últims 180 dies en actiu.
  • Les jubilacions contributives, el càlcul de les quals s’obté amb els últims anys de vida laboral del treballador.

És obligatori cotitzar des que s’inicia l’activitat laboral o, el que és el mateix, quan se sol·licita l’alta de l’empleat en el sistema. Així serà durant tota la seva vida professional.

La base de cotització és summament important per a qualsevol treballador, ja que com més grans siguin les cotitzacions gaudirà de més prestacions quan en requereixi alguna per part de la Seguretat Social com, per exemple, en els casos d’atur o jubilació.

Treballadors enmig d'una reunió d'equip

El paper de la base reguladora

Per a tots els supòsits anteriors és fonamental saber què és la base reguladora, ja que serveix per establir el càlcul final de la prestació per percebre. De fet, la base reguladora és, per exemple, el barem que s’empra per concretar el que rebran els beneficiaris d’una incapacitat temporal o permanent en qualsevol dels seus graus. L’element principal que la determina és la cotització del treballador al sistema durant un període de temps determinat i anterior al fet causant de la incapacitat.

Per fixar-ne el càlcul, per tant, cal saber d’una banda el grau d’incapacitat de què s’està parlant i el tipus de contingència que ha donat lloc al reconeixement. No obstant això, cal parlar de certs supòsits:

  • Incapacitat temporal. Per regla general, el càlcul de la base reguladora en aquest cas es troba dividint la base de cotització del mes anterior a la data d’inici de la incapacitat entre el nombre de dies a què es refereix la cotització. Quan es tracta d’un treballador amb salari mensual, els dies entre els quals es divideix són 30. Normalment els càlculs són:
    • En cas de malaltia comuna o accident no laboral: 60 % de la base reguladora corresponent des del dia 4 fins al 20 del mes, ambdós inclosos; o el 75 % de la base reguladora corresponent des del dia 21 en endavant.
    • Per accident de treball o malaltia professional: 75 % de la base reguladora des del primer dia en què es té dret al cobrament.

ERTO. En el cas d’un expedient de regulació temporal d’ocupació, el treballador rebrà durant aquest període una mensualitat per desocupació del 70 % de la seva base reguladora tenint en compte la cotització a la Seguretat Social durant els 180 dies anteriors a l’acomiadament. Des del dia 181 en endavant percebrà només el 50 % del càlcul esmentat.

Treballadors a temps parcial. Cal dividir la suma de les bases de cotització a temps parcial acreditades, amb un màxim de tres mesos abans de la discapacitat.

  • Pluriempleats. Per a aquestes persones es tenen en compte les bases de cotització de totes les entitats de les que rep una nòmina.
  • Artistes o professionals taurins. Cal dividir entre 365 la cotització anual total anterior al fet causant de la baixa.
  • Treballadors amb contractes de formació o aprenentatge. La base reguladora és la base mínima de cotització del Règim General de la Seguretat Social.
  • Personal professional investigador en formació. La base reguladora és la base mínima del Grup 1 del Règim General de la Seguretat Social.
  • Treballadors inclosos en el sistema especial d’empleats de la llar. Es divideix la base de cotització corresponent al mes anterior a la baixa entre 30.
  • Treballadors per compte d’altri agraris. La base reguladora no podrà ser superior a la mitjana mensual de la base de cotització que correspongui als dies efectivament treballats durant els 12 mesos anteriors a la baixa mèdica.

La base reguladora en el càlcul de la pensió

Actualment, per calcular la pensió hi ha una norma transitòria que variarà l’any 2022, la qual cosa planteja dos escenaris diferents:

  • A partir d’aquest any 2022, per calcular la base reguladora es tindran en compte els últims 25 anys de cotització al mes anterior a la jubilació. És a dir, es prenen les 300 bases anteriors de cotització actualitzades d’acord amb l’IPC, llevat de les dels dos últims exercicis.
  • Des de 2013 i fins a 2021, s’aplica la norma transitòria, que va afegint 12 mesos cada any per calcular la base reguladora.
Ha ocurrido un error, intentalo de nuevo
Pregunta a nuestros expertos

Tus comentarios serán publicados una vez sean validados por nuestro equipo