Plans de pensions i pòlisses d’assegurança: com pots triar el més adequat si ets un empleat públic?

La reforma de les pensions del 2011 (Reial decret llei 13/2010) va constituir dos grups de pensionistes per als empleats públics: els inclosos en el règim especial de les classes passives i els del sistema de la Seguretat Social. Dins del primer grup es troben tots els funcionaris anteriors a l’1 de gener de 2011, i en el segon els posteriors. Entre els uns i els altres hi ha diferències pel que fa a l’edat de jubilació i a l’import de la pensió.

Els funcionaris que treballaven abans del 2011 poden sol·licitar el retir laboral, per regla general, als 65 anys i mig. Pel que fa a la resta, l’arribada de la jubilació va augmentant, com en la resta dels treballadors, des del 2013 fins a arribar als 67 anys el 2027.

Això no obstant, els funcionaris també es poden retirar de manera anticipada. Els de les classes passives, als 60 anys si n’acrediten 30 de serveis a l’Estat. L’import de la prestació depèn dels anys cotitzats, el cos per al qual s’hagi treballat i la categoria. L’Estat defineix en els Pressupostos Generals unes quantitats, anomenades havers reguladors, a les quals s’aplica un percentatge d’acord amb els anys treballats, que oscil·la entre l’1,24% (un any) i el 100% (35 o més).

Què són les classes passives?

Les classes passives són un règim al qual s’acullen els funcionaris civils de l’Estat. Actualment, hi ha més de 600.000 funcionaris enquadrats dins d’aquest règim, la majoria d’ells pertanyents a l’Administració General de l’Estat. En formen part:

  • Els funcionaris de carrera de l’Administració General de l’Estat, Justícia, Corts Generals i funcionaris transferits a les comunitats autònomes.
  • Els militars de carrera.
  • Els expresidents, vicepresidents i ministres del Govern.

Per tenir dret a una pensió ordinària de jubilació és requisit indispensable haver completat un període mínim de 15 anys de serveis efectius a l’Estat.

Amb la recent aprovació a l’abril del Reial Decret de mesures laborals i fiscals (Reial decret llei 15/2020), el Govern va decidir iniciar el traspàs de la gestió de les pensions dels funcionaris civils i militars des del Ministeri d’Hisenda al Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Això no obstant, de moment i de manera transitòria s’ocupen d’aquesta gestió la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social i, més endavant, l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS).

Complement a la pensió pública

Qualsevol empleat públic pot conèixer quina serà la quantia de la seva pensió accedint a la pàgina web del Ministeri d’Hisenda i, un cop allà, utilitzant una eina de simulació de pensions dissenyada específicament per a ells. A més, els funcionaris disposen del Pla de Pensions d’Ocupació de l’Administració General de l’Estat, creat el 2004, amb l’objectiu de complementar les pensions públiques d’aquest col·lectiu.

Això no obstant, durant alguns anys la realització d’aportacions a plans de pensions de l’Administració ha estat congelada, la qual cosa ha facilitat que molts empleats públics s’estiguin decantant per subscriure productes d’estalvi i inversió privats que serveixin de complement a la seva pensió futura.

En aquest context, entren en joc els productes de previsió social, on potser el més popular és el pla de pensions. El principal avantatge d’aquest tipus de producte és que l’estalviador va obtenint estalvi fiscal de les aportacions que realitzi, amb un import limitat als 8.000 euros anuals. És a dir, es rendibilitzen uns diners mentre es generen interessos sobre aquest capital, que, si no hagués apostat per un pla de pensions, l’usuari no tindria a la seva disposició.

A més, en cas de mort del titular, els beneficiaris no tributen pel capital rebut en l’Impost sobre Successions i Donacions, sinó en concepte de rendiments del treball en l’IRPF.

Tot i que hi ha molts tipus de plans de pensions en el mercat, segons la seva tipologia d’inversió cal destacar-ne:

  • Els de renda fixa, que pràcticament no tenen risc i són estables, ideals per a treballadors propers a l’edat de jubilació.
  • Els de renda fixa mixta, amb una expectativa de rendibilitat i risc més grans.
  • Els de renda variable al 100%, idonis per als més joves, els quals poden assumir un risc més gran a canvi de la promesa d’una rendibilitat potencialment més alta.

També hi ha altres tipus de productes de vida estalvi que ofereixen avantatges fiscals:

  • Pla Individual d’Estalvi Sistemàtic (PIES): Des de 8.000 euros l’any fins a un màxim de 240.000. Per gaudir de l’incentiu fiscal s’ha de cobrar en forma de renda vitalícia.
  • Renda vitalícia: Si es tenen més de 65 anys i s’efectua la venda d’un actiu, com ara una segona residència o un fons d’inversió, el guany patrimonial queda exempt de tributació si es fa servir per adquirir una renda vitalícia de certes característiques.
  • Pla de Previsió Assegurat (PPA): Les aportacions es poden reduir de la base imposable de l’IRPF fins a un límit de 8.000 euros anuals.
  • Assegurança Individual d’Estalvi a Llarg Termini (AIELT): No es tributa pels rendiments financers. Té un límit d’aportació anual de 5.000 euros i és compatible tant amb els PIES com amb els PPA.
  • Capitals diferits: Tributen com qualsevol altra renda d’estalvi i permeten al client recuperar els seus estalvis en qualsevol moment.
  • Unit Linked: No protegeix contra la pèrdua financera. Els rendiments obtinguts tenen la consideració de rendiment íntegre del capital mobiliari, el qual tributa com a renda de l’estalvi en l’IRPF, sotmès a una retenció del 19%.
Ha ocurrido un error, intentalo de nuevo
Pregunta a nuestros expertos

Tus comentarios serán publicados una vez sean validados por nuestro equipo