Assegurança de vida. Cobertures, tipus, fiscalitat i molt més

Una assegurança de vida es pot contractar per diverses raons. La seva principal missió és assegurar un capital als beneficiaris en cas de mort de l’assegurat, però va més enllà d’una simple garantia d’indemnització en cas de decés. El seu ús és aplicable a l’estalvi a llarg termini i això el converteix en un instrument molt útil per preparar la jubilació. A més, disposa d’interessants avantatges fiscals.

Tot seguit, detallem els principals punts sobre l’assegurança de vida que és important que el consumidor conegui.

Tipus d’assegurança de vida

La contractació de l’assegurança de vida fa anys que creix, des que es va començar a instaurar de manera generalitzada a Espanya a mitjans dels anys vuitanta del segle passat. És important conèixer quins tipus d’assegurança de vida hi ha per decidir quin ens convé més. Les assegurances de vida es divideixen en dos grans tipus: les de vida estalvi i les de vida risc.

Assegurances de vida estalvi

Les assegurances de vida estalvi són les assegurances de vida que garanteixen un capital quan s’acaba el contracte i que millor funcionen si es vol estalviar per al futur. Les principals són:

  • Plans de Previsió Assegurats (PPA).
  • Assegurances Individuals d’Estalvi a Llarg Termini (AIELT).
  • Plans Individuals d’Estalvi Sistemàtic (PIES).
  • Reinversió de la venda d’un actiu en rendes vitalícies.
  • Unit Linked.
  • Producte amb participació en beneficis.
  • Assegurança de capital garantit.

Assegurances de vida risc

Es tracta de les assegurances de vida mitjançant les quals els beneficiaris reben uns diners si es produeix la defunció de l’assegurat. N’hi ha de dos tipus:

  • Vida sencera.
  • Vida temporal.

Cobertures de l’assegurança de vida

Quines cobertures té una assegurança de vida? Una assegurança de vida cobreix en forma de capital el decés de l’assegurat. També pot cobrir elements extres com malaltia greu coneguda, incapacitat permanent o greu, i accident de trànsit.

Això no obstant, hi ha certes limitacions, com podrien ser la carència temporal per imprevistos, esports de risc i malalties greus no informades en el moment de la contractació de l’assegurança.

Tributació i fiscalitat de l’assegurança de vida

L’assegurança de vida tributa en l’Impost de la Renda de les Persones Físiques (IRPF) o en l’Impost de Successions i Donacions en funció de com figura el contribuent en el contracte. Existeixen aquests tres perfils:

  • Prenedor.
  • Assegurat.
  • Beneficiari.

En l’assegurança de vida estalvi, el prenedor acostuma a contractar un Pla Individual d’Estalvi Sistemàtic (PIES). L’objectiu és estalviar i, al cap del temps, rescatar els diners en forma de renda vitalícia. Fiscalment és més beneficiós anar cobrant de mica en mica que treure tots els diners de cop.

En la de vida risc és el beneficiari qui rep una determinada quantitat de diners quan el prenedor mor. Hi ha reduccions si el beneficiari és el cònjuge o un ascendent o descendent. Es tributarà en l’Impost de Successions i/o Donacions en funció de qui aparegui com a assegurat.

D’altra banda, cal recordar que els autònoms, sempre que coincideixi a la pòlissa que són el mateix prenedor i beneficiari, es poden desgravar fins a 500 euros l’any en primes en l’assegurança de vida. En el cas dels qui paguin una hipoteca, i aquesta s’hagi formalitzat abans de l’1 de gener de 2013, també és possible desgravar-se l’assegurança de vida lligada al préstec. Finalment, en els Plans de Previsió Assegurats (PPA), un híbrid entre l’assegurança de vida estalvi i la de vida risc, és possible deduir-se fins a 2.000 euros l’any o el 30% dels rendiments nets del treball en la declaració.

Àvia cuidant de la seva neta

Factors que encareixen l’assegurança de vida

Hi ha certs factors que encareixen una assegurança de vida i provoquen un augment de la prima que es paga quan se’n contracta una. Les persones que suposen un risc més gran per a les asseguradores són els fumadors, els obesos i aquells que pateixin una malaltia crònica.

  1. Fumadors: inclou tot tipus de tabac i es tenen en compte generalment els últims cinc anys sense nicotina.
  2. Obesitat: per a una asseguradora, una persona és obesa quan el seu índex de massa corporal (IMC) és superior a 30. L’encariment de la pòlissa pot arribar al 40% en comparació amb una prima d’una assegurança normal.
  3. Malaltia crònica: l’assegurat està obligat a dir la veritat sobre el seu estat de salut. Càncer o diabetis són dues de les malalties sobre les quals cal donar compte a l’asseguradora quan es contracta una pòlissa.

Puc fer-me una assegurança de vida si soc més gran de 50 anys?

Després d’una revisió mèdica, la resposta és sí. El progressiu envelliment de la població ha donat pas a una nova manera d’entendre l’assegurança de vida. Ara, als 50 anys, la possibilitat de contractar aquest instrument s’ha ampliat. Si bé és cert que el factor edat o les càrregues familiars o econòmiques encareixen el preu de la prima, avui les possibilitats són molt més grans un cop se supera el mig segle.

Assegurances de vida col·lectives

Una assegurança de vida col·lectiva cobreix individualment un grup de persones. Aquest tipus d’instrument es contracta a través d’empreses, sindicats, institucions o col·legis professionals i pot suposar fins a un estalvi del 20% en la prima individual que es paga, si bé tot depèn de les cobertures que es contractin. Disposen d’altres avantatges, com cobertures més àmplies que una assegurança de vida individual o l’exempció d’un examen mèdic, entre d’altres.

Més informació:

Qui pot ser beneficiari d’una assegurança de vida?

Què és una assegurança de dependència?

Ha ocurrido un error, intentalo de nuevo
Pregunta a nuestros expertos

Tus comentarios serán publicados una vez sean validados por nuestro equipo