Com podem afrontar l’estrès posttraumàtic

Durant la pandèmia hem sentit un terme psicològic amb el qual molts de vosaltres no estàveu familiaritzats: estrès posttraumàtic. El trastorn d’estrès posttraumàtic el provoca l’experiència directa amb una vivència que ha posat en risc la teva vida. També sabem que el coneixement que algú proper i estimat, com un familiar directe, pugui haver patit un trauma, pot desencadenar aquest estrès posttraumàtic. Un accident, una baralla, un incendi, una malaltia de llarga durada, ser protagonista a primera línia de la pandèmia, un abús sexual, el maltractament físic o psicològic… Normalment, l’estrès posttraumàtic apareix entre el mes i els tres mesos després del trauma. Molts dels professionals que treballen durant la pandèmia a primera línia, com és el cas del personal sanitari, estan patint aquest estrès posttraumàtic.

Tal com es descriu al DSM-5 (Manual dels trastorns mentals), l’estrès posttraumàtic afecta quatre aspectes:

  • Pensaments intrusius, caracteritzats per records angoixants involuntaris, malsons sobre l’experiència, malestar psicològic intens en exposar-se a situacions o símbols relacionats amb el trauma, o reaccions físiques d’angoixa quan s’està en contacte amb records, símbols, etc. que estiguin associats a l’experiència traumàtica.

Per exemple, un metge de l’UCI que hagi viscut en directe la pandèmia pot tenir malsons, pensaments i patir angoixa en recordar els seus pacients, les morts viscudes, la falta de material, la sensació d’impotència. Fins i tot pot sentir-se malament en veure circular una ambulància, en passar per davant de l’hospital, o fer-li por el fet d’anar a treballar.

  • Conductes d’evitació. La persona procura evitar símbols, situacions, persones que li recorden l’experiència traumàtica. I també mira d’evitar els pensaments relacionats amb la situació.
  • Alteracions de l’estat d’ànim que s’associen al trauma. Apatia, pèrdua d’interès en experiències que abans eren plaents, pèrdua d’interès en les persones, problemes de memòria, incapacitat per recordar alguna part del trauma, estat d’ànim decaigut…
  • Alteració, estat d’alerta, reactivitat. Pot aparèixer hipervigilància, conductes autodestructives, irritabilitat, irascibilitat, sobresalts, alteració del son, problemes de concentració…

No tots responem igual davant una mateixa situació traumàtica. Depèn de moltes variables, com ara els nostres recursos personals, com interpretem aquest moment i l’explicació que hi donem, la gestió emocional… Si alguna vegada t’has vist afectat per una experiència que ara estigui condicionant la teva vida amb aquest estrès posttraumàtic, la psicologia ofereix tractaments efectius que t’ajudaran a acceptar, connectar amb el teu present, alleujar el dolor i el sofriment, comprendre i poder fer front a situacions que ara suposen limitacions.

Si ets dels qui està passant per aquesta situació i et veus identificat en aquests quatre punts, pots:

Buscar informació sobre el trauma

Estar informat sobre com es genera el trauma, normalitzar el que sentim, entendre com pot condicionar el present i el futur de la nostra vida quotidiana, conèixer quins són els símptomes, la tríada cognitiva –que és la relació entre el que pensem, el que sentim i com ens comportem–, ajuda a sentir-nos més relaxats.

La falta de comprensió porta la persona a sentir-se confusa respecte a com se sent. Pot sentir-se fins i tot culpable o insegura.

Recórrer a un grup d’ajuda

La major part de les persones que durant la pandèmia han perdut un familiar i no han pogut acomiadar-se d’ell, o que han estat sotmeses a l’estrès del virus, diuen que la millor manera de sentir-se compreses és parlant amb persones que passen per situacions semblants. El suport social és importantíssim, com ho és la família o els amics, però poder parlar des de la part més íntima de com et sents i saber que la persona del costat sent el mateix, és molt alliberador.

Grup d'ajuda tractant l'estrès posttraumàtic

Suport social

Davant qualsevol situació dura, poder comptar amb suport social és importantíssim. Parla, comparteix, comunica, deixa’t ajudar. Les persones que t’estimen i que hi ha al teu voltant a vegades no saben com prestar una ajuda efectiva. Però si en demanes, si expresses com, serà molt més fàcil per a les dues parts.

Anar a teràpia

  • La teràpia cognitivoconductual enfocada al trauma és la més avalada pel que fa als estudis. També és la que fa més temps que s’aplica. La teràpia d’exposició prova d’apropar el pacient al record i a la situació real que originen tots aquests símptomes traumàtics, de manera que pugui conviure amb la seva experiència des de la serenitat i la tranquil·litat. També es treballa la reestructuració cognitiva, és a dir, la interpretació i els pensaments actuals que el porten a creure que viu en un món amenaçador.

La teràpia d’exposició comença amb una dessensibilització sistemàtica. S’apropa la persona a l’experiència traumàtica a través de la imaginació guiada i se li ensenya, al seu torn, com pot relaxar-se davant els estímuls que desencadenen la resposta de por, d’ansietat, d’horror. I a mesura que el pacient aconsegueix familiaritzar-s’hi i relaxar-se, es va incrementant la proximitat imaginada o real a la situació traumàtica.

  • EMDR. Aquesta tècnica, basada en el reprocessament a través del moviment dels ulls, parteix del concepte que l’estrès, el sofriment o l’ansietat que pateix la persona després d’haver viscut una experiència traumàtica es deuen al fet que la interpretació i la vivència respecte a l’esdeveniment traumàtic resten sense processar al cervell. La tècnica d’EMDR, a través del moviment dels ulls, aconsegueix desbloquejar els pensaments, els comportaments i les emocions relacionades amb l’esdeveniment traumàtic. Es tracta de fer una reconstrucció del trauma.
  • Teràpies d’acceptació i compromís. Les teràpies de tercera generació no centren el tractament a reduir l’ansietat, sinó a aprendre a viure amb la situació des dels nostres valors. Els símptomes deixen de ser els protagonistes i el que es pretén és que la persona deixi de lluitar i aprengui a conviure, a distanciar-se emocionalment, a poder viure aquesta situació d’acord amb la seva escala de valors.

Es tracta de trobar un sentit a la por, perquè la por forma part de la supervivència. Quan trobem un sentit, també és més fàcil acceptar. Es tracta que el pacient se senti atès i entès, pugui expressar-se lliurement, o pugui dipositar, i en certa manera descarregar-se, les seves pors o inquietuds.

Meditació, respiració, relaxació, visualització. Aprendre a regular les teves emocions des de l’entrenament en exercicis de relaxació, meditació o respiració és una manera d’adquirir control sobre les teves emocions. Alguns dels símptomes de l’estrès posttraumàtic són l’alteració, els sobresalts, els problemes de son i l’ansietat. Poder regular el teu sistema nerviós i l’activitat de l’amígdala a partir d’aquests entrenaments no farà que desaparegui el problema, però sí que puguis afrontar el tractament o la situació des d’emocions més agradables.

Tots alguna vegada passarem per una crisi, un trauma, una situació complicada. És important saber que no estem sols, que no ho hem de viure sols, que podem demanar ajuda al nostre entorn i suport professional. I sobretot és important saber que hi ha un present i un futur que mereixem viure amb dignitat.

Hi ha hagut un error, intenta-de nou
Pregunta als nostres experts

Els teus comentaris seran publicats una vegada siguin validats pel nostre equip